Laredotexas

Un esport nacional, com a mínim al Nord del D.F., és anar de compres a la frontera. De Tijuana a Matamoros, hi ha un reguitzell de ciutats bessones. Amb un viatge de poques hores (o de fins a 10 hores), pots arribar-hi. Si tens visat, pots passar a la ciutat bessona de l'altra banda, fer les compres, visitar els malls (los moles, que diuen aquí), quedar o no a passar una nit a Texas, passar la duana amb la mercaderia, evitar els problemes amb els agents de duanes, i tornar cap a casa amb l’ordinador portàtil, o el menage per a la casa.


Un dels llocs més habituals per passar la frontera en aquesta part del país és Nuevo Laredo, Tamaulipas, i la ciutat bessona és Laredo, Texas. Em fa gràcia que aquí a la gent li agrada dir sempre l’estat al qual pertany la ciutat. I ho diuen amb tanta naturalitat i rapidesa que sembla una sola paraula. Jo sóc de Leonguanajuato, i jo de Chihuahuachihuahua, i jo de Culiacansinaloa. Aquest cap de setmana hem anat a Laredotexas, a McAllentexas i Bronsvilletexas, passant per Nuevolaredotamaulipas i Matamorostamaulipas. Per cert, Texas, en espanyol, igual que México, es pronuncia amb “j” castellana.

No descarto anar a la frontera, però de moment, si em perdo no m’hi busqueu. A priori no m’atreu gaire, potser és un prejudici. Si passo la frontera, em sembla que serà volant, i per anar a San Francisco, a Nova York o, si és per feina, allà on calgui . Però anar-me’n a Laredotexas a comprar-me un ordinador amb el teclat gringo, o una cafetera que suposadament no puc trobar aquí? I ara!

Serà per aquesta aversió que no vaig anar a Andorra fins als 35 anys, i que no hi he tornat?