diumenge, d’abril 10, 2005

Apostolat en terra d'indis


Si el nostre compatriota mallorquí Josep Miquel Serra - mundialment conegut com a Fray Junípero Serra - fundà missions franciscanes a la Sierra Gorda de Querétaro, amb el noble objectiu de cristianitzar i pacificar els indis pame d'aquelles terres... Si poc després partí cap als confins septentrionals de la Nova Espanya a fer el mateix amb els indis de Califòrnia, un servidor no ha pogut resistir la temptació de fer-ne una modesta emulació en aquesta ciutat mexicana.

Només que l'apostolat no serà religiós, sinó lingüístic, i els deixebles no seran indígenes sinó blancs i mestissos d'aquesta noble ciutat. Sense que jo els hagi anat a cercar, 5 estudiants universitaris de ciències i d'enginyeria volen estudiar postgraus o fer estades a Barcelona i a Mallorca, i m'han demanat si els podria fer unes classes de català.

El fet que jo no sigui professor d'idiomes, i que mai no hagi ensenyat català, no m'impedirà dedicar un nombre d'hores d'aquí al juny a la nobilíssima causa d'introduir aquestes cinc persones en el tema, amb els següents objectius:

- Que quan arribin a Barcelona o a Mallorca no es posin la closca monolingüe que es posen tants llatinoamericans
- Que si volen puguin trencar la closca que es posen els catalanoparlants, que semblen incapaços de parlar en català a una persona estrangera
- Que puguin entendre millor i en menys temps les classes en català que es fan en alguns programes de màster i doctorat (i encara més a llicenciatura)
- Que ja hagin llegit textos tècnics i científics en català i ho puguin fer més fàcilment en arribar a la seva universitat
- Que puguin i vulguin fer servir una mica de català a la universitat des de l'inici

Em fa l'efecte que els estudiants hi tenen molt d'interés. Començo dilluns. Que Fra Juníper ens assisteixi.

4 comentaris:

Saravá ha dit...

Tens una tasca força engrescadora pel que veig. Espero que et diverteixi prou i ja diu molt dels alumnes voler "conèixer" una mica el català abans d'anar cap allà.

Geococcyx ha dit...

No et pensis que diu tant d'ells, en termes de generositat. El català el volen estudiar perquè saben que el poden necessitar. És evident que el català a Barcelona no és tant necessari com l'hongarès a Esztergom, però es poden trobar assignatures i apunts en català a la universitat.

És a dir, és el mateix mecanisme que em va fer aprendre francès (30 hores) a mi abans d'anar-me'n a Mont-real, tot i que sabia que moltes coses les podria resoldre en anglès a una ciutat on només el 56% són francòfons...

Naturalment que el meus alumnes són persones amb inquietuds, i alguna d'elles és extraordinària, però això ja és un valor afegit del curs...

Anònim ha dit...

Inevitable anècdota de catalans exiliats a Mèxic. Probablement d'en Tísner, ja la deus conèixer. Un que per començar a guanyar calés va acceptar una oferta de professor particular de llatí; diuen que els seus alumnes van aprendre un bon català.

Lola (paraules)

Geococcyx ha dit...

No, aquesta no la coneixia. Potser ho explicava a les seves memòries, però me'n recordo. Potser era el mateix, el professor...

El Tísner s'ho passava de conya, o com a mínim ens o feia creure!