dimarts, de març 28, 2006

Aixeta de piu

Invents mexicans (1)




Si Benjamin Franklin va inventar la bombeta, els germans Lumière el cinema, Monturiol el submarí, i Tim Berners-Lee, directament, el world wide web, doncs també els mexicans han fet aportacions crucials al progrès humà.

Entre elles, l'aixeta de piu. Aquest model d'aixeta no l'he vist ni a Europa ni al Canadà, ni a Nashville, que és l'únic lloc dels EUA que conec una mica. Jo diria que és una espècie endèmica de Mèxic, però acceptaré que els aixetòlegs de tot el món em comuniquin qualsevol avistament d'aquesta aixeta fora del territori mexicà.

Manual d'ús:
1) Poseu-vos sabó a les mans, amb un dosificador que segurament trobareu a la paret, a dalt a la dreta.
2) Poseu les mans sota l'aixeta, en posició de rebre l'aigua, i amb una de les mans accioneu el piu lateralment (el piu té una molla que el fa retornar a la posició central: cal fer una miqueta de força, no gaire).
3) Mulleu-vos les mans amb l'aigua que surt. Atenció: hi pot haver un cert efecte d'aspersió i us podeu esquitxar. Convé alternar l'accionamement d'una ma a l'altre, per tal de poder-se mullar les dues.
4) Amb les mans mullades ensaboneu-vos. Podeu remullar-vos les mans durant l'ensabonament, per abaixar la viscositat del sistema sabo-aigua sobre la vostra pell.
5) Torneu a accionar el piu, ara per esbandir-vos les mans.
6) L'aixeta queda tancada i llesta per a un nou ús.

És un sistema incòmode, però té almenys dos avantatges importants:

a) Estalvia aigua: és impossible deixar-se l'aixeta oberta mentre et rentes les mans (o en haver acabat). Fonamental en un lloc públic.
b) El sistema s'autoneteja: quan acciones el piu amb les mans ensabonades, hi transfereixes sabó i involuntàriament neteges el piu. L'aigua de l'esbandida s'emporta el sabó. T'estalvies haver de tancar amb les mans netes una maneta bruta.

Acollonant, oi? El 1997, tot arribant al meu primer viatge a Mèxic em van portar a un restaurant, als serveis del qual hi havia un cambrer que amb una cadena i una anella accionava el piu de l'aixeta perquè tu et poguessis rentar còmodament les mans. Per a baleàrics i valencians, per als qui piu té també un altre significat, direm que l'altre piu no era objecte dels serveis que prestava el cambrer.

6 comentaris:

lola ha dit...

Dels pecats que fa el piu, nostro Senyor se'n riu.

Lola (paraules)

laura ha dit...

ostia ara no se si n'he vist per aqui o la memoria em falla i les rel.laciono a Mexic....

Geococcyx ha dit...

Bona dita. Veig que a Catalunya també regna el piu.

Laura: jo diria que l'has vist a Mèxic...

lola ha dit...

No,no. La sé per un valencià.

Lola

Anònim ha dit...

Fantàstic! m'ha agradat aquest juntament amb el de "se ponchan llantas gratis" perquè a mi també em van fer molta gràcia aquest parell de coses. La meva primera "aixeta de piu" va ser en una llibreria a la Condesa (al DF) i va anar com descrius en el manual. Genial.

M'agrada el teu bloc, el visito tot sovint.

Salut.

Geococcyx ha dit...

Lola: Aixo ja encaixa amb el DCVB, segons el qual aquesta acepció és de Menorca i de València. De fet, també és mallorquina.

Anonymous: gràcies per seguir-me i pel comentari. Realment aquest post el podria haver fet fa segles, però no vaig mai al lavabo amb la càmera de fotos...