dimecres, de febrer 01, 2006

Santos Almendárez


Santos Almendárez va baixar de la bicicleta i la va deixar arrepenjada a la paret. Feia mitja hora bona havia sortit de casa seva als afores de la ciutat, on les cases són casetons sota un dipòsit enorme de polietilè negre, com el barret d'un bolet verinós. S'acostà a la parada de menjar i va demanar dos tacos de xoriço i una coca de 600 mL. Era ple gener però bufava un aire tebi i rarament humit, i el sol cremava de valent. Collons, va dir, amb aquesta calor faré la pell damunt la bicicleta, i sinó sota un autobús dels que fan curses per l'Avinguda Juárez. Què hi faig aquí?

La República Mexicana li havia pagat mil dòlars al mes durant quatre anys perquè fes un doctorat a Constança. Ara, la República Mexicana n'hi pagava dos mil cinc-cents per ensenyar càlcul numèric a una colla d'analfabets, i per dirigir tesis de màster a gent que no sabia anglès, i que si en sabés no seria capaç d'entendre un article científic. Havia arribat a Piedras Chuecas feia dos anys. Ben escurat, però amb els primers estalvis s'havia comprat una caseta en una urbanització popular, als límits de la modesta conurbació petrotxuequina que, tanmateix, s'anava estenent com una taca d'oli per l'altiplà mexicà.

Certament, a Piedras Chuecas anar amb bicicleta no era el mateix que a Constança, la tranquil·la Konstanz am Bodensee und Rhein. Però Santos Almendárez s'entestava a ignorar el caràcter suïcida dels seus trajectes diaris. Igual que el seu esperit semblava elevar-se per sobre del pèssim empedrat dels carrers, per traslladar-se als passeigs de les ribes del llac de Constança o del Rin. Cada dia Santos Almendárez agafava el seu ordinador portàtil, se'l penjava a l'esquena, pujava a la bicicleta tot-terreny i s'enfrontava al tràfic caòtic i als sotracs juràssics dels carrers de Piedras Chuecas.

2 comentaris:

Laura ha dit...

és la teva història?¿? jejej es molt xula

Geococcyx ha dit...

Laureeetaa, definitivament no sóc jo. Però òbviament hi ha coses que he vist, olorat o sentit, sobretot en altres... ;)
Visca el Santos Almendárez!