divendres, d’abril 14, 2006

Setmana de Passió (gastronòmica)


La tradició de las siete casas o de los siete altares recorda les set estacions de la Passió de Jesús. El Dijous Sant, milers i milers de persones envaeixen el centre de les ciutats per complir amb el ritual de visitar set esglésies catòliques. La tarda i la nit del Dijous Sant gairebé no es pot caminar per les places i els carrers de la ciutat vella. Enguany hi he fet un petit safari fotogràfic entre la una i les tres, quan encara s'hi podia caminar.

Pel recorregut de les set cases, els carrers són plens de parades de menjar, bastides per a la ocasió. Com deia el meu avi, pertot hi ha xibius de caçar tords. Això permet als fidels viure la diada amb una intensa passió gastronòmica. No sé si no deixar-ho en golafreria. Podríem començar per la indústria del blat de moro. A qui no li abelleix un elote torrat? O potser uns esquites, condimentats amb uns chiles de árbol . O potser un elote bullit i ben untat amb mantega? ¿O potser un elote esflorat en els grans blancs (esquites), tots dins un vas de plàstic i condimentats?


- - - - - - Elotes torrats - - - - - - - - - - - - Esquites amb chiles secs


Elotes bullits, i esflorats (esquites) - - Untant amb mantega un elote bullit

Seguint amb el safari, arribem a les parades de menjar salat.


- - - - - - Flautas i enchiladas - - - - - - - - Gorditas i companatges


- - - - - - - - - -Molletes - - - - - - - - - - - - - - - - -- - Sopes

Aquest Via Crucis és feixuc, i no cal menjar de drets. Podeu seure una estona i posar-vos un bon guarda-pits:



Si teniu calor, podeu demanar un raspado (granissat preparat a base de raspar amb una eina un bloc de gel i afegir-hi algun suc de fruita). També en diuen yukis. O podeu demanar una agua de sabor.



Per postres, tamarindes amb chile, cocadas, o qualsevol altra de les coses que despatxen en una parada de confiteria, o, per què no, un tros de quiote amb chile. El quiote és la tija que treu l'atzavara una sola vegada en la vida, i que sosté la flor i després els fruits de la planta. El couen al forn.


- - - - - -Parada de confiteria - - - - - Trossos de quiote amb chile

La llum, el sol al clatell, la tebior de l'aire, les intenses olors de les parades fan del passeig una festa per als sentits. Quina gana! La meva religió m'impedeix menjar al carrer, de manera que no he sucumbit a aquestes temptacions quaresmals. Hem dinat a un restaurant tradicional, on he menjat sopa de camarón seco, típica d'aquesta època, entre altres coses.

10 comentaris:

catalina ha dit...

idò jo avui he quedat per fer una de les dues accions de malenconia gastronòmica anual: panades!

Ja te contaré com han quedat!

... l'altre acció de malenconia gastronòmica és sopar de coca amb "prebes" i xulla torrada per Sant Antoni.

Geococcyx ha dit...

Dimecres em disposava a fer panades amb una carn que vaig comprar dimarts. La carn va ser dolenta, i de moment no hi ha panades. Per ventura demà o diumenge...

Vols dir coca dolça de "prebes"? Aquesta la conec. Xulla torrada per Pasqua? Que és una cosa poblera?..

catalina ha dit...

Sa coca amb prebes, salada, amb albergínies i xulla -o llom- a damunt, és com sa coca que trampó que vares fer un dia, però amb pebres torrats, all, albergínia i trossos de carn per damunt. Se menja per Sant Antoni (17 de gener), juntament amb espinagades, i coca amb verdura.

Geococcyx ha dit...

Ueep, quin lapsus, ja sabia que Sant Antoni (dets ases) és dia 17 de gener, però m'he fet un embull. Deu ser bona aquesta potent coca. Suma-li espinagades, coca amb verdura... :)

Josep ha dit...

Tens una extraordinària força de voluntat, jo hauria sucumbit a la totes les tentacions gastronòmiques!

Geococcyx ha dit...

Haig de fer cas al metge!

Anònim ha dit...

Hola, sorprendida me tienes con las crónicas de México, te lo conoces a veces mejor que un mexicano...una cosita, el elote, se come con mayonesa y un queso, que seguro que a vosaltres els catalans no les sabría a nada:) porque veo que en Catalunya les gustan los quesos más fuertes...un saludo.

Geococcyx ha dit...

Amable i anònima comunicant: gràcies per la informació/correcció. Jo havia menjat "elotes" amb mantega ("mantequilla"), al Canadà, i em va semblar que allò blanc també ho era. Perdó per la relliscada, i gràcies...

Els formatges mexicans, efectivament, no són el meu tipus de formatge... Deixem-ho així ;D

Que potser fas un doctorat, a Catalunya?

Anònim ha dit...

quins records!!
aquest estiu a mèxic no vaig poder deixar de menjar!!!
i a més en catalá!!

molt curiós ;)

records d'una sevillana

Geococcyx ha dit...

Anònima comunicant sevillana, benvinguda al blog. No tothom menja al carrer en els viatges a Mèxic. Esperem que no ho paguessis amb la moneda habitual (diarrea del viatger) ;)