dijous, de novembre 10, 2005

Diccionari panhispànic


Veig que acaba de sortir el Diccionario panhispánico de dudas. Les coses pan estan una mica mal vistes. El pangermanisme va quedar francament desacreditat després de l'Anschluss i tot el que va venir al darrera. El pancatalanisme (que jo practico en la intimitat) només el defensen Isabel-Clara Simó i Vicent Partal. Antonio Tabucchi, que viu a Portugal, va fotre fa uns anys una bona andanada contra el concepte de lusofonia, que vindria a ser la francophonie dels lusòfons. Deu ser Tabucchi dels que diuen que maco seria Portugal si no fos pels portuguesos? La companyia aèria PanAm em penso que va fer fallida fa temps, o va fer un bon downsizing. I la carretera panamericana mai no ha arribat a ser la vertadera espinada del tràfic continental.

En canvi, el panhispanisme sembla que torna (tot torna!), fins i tot si no se n'havia anat mai: la festa nacional d'Espanya és el dia de la Raça (un patriotisme ètnic i preconstitucional), els hispans dels EUA celebren també el 12 d'octubre, i el mes d'octubre com el mes de l'herència hispana. El panhispanisme també envaeix casa nostra, quan la meva sogra ens visita i el televisor es converteix en una marató de cinema mexicà, on es barregen amb tota naturalitat artistes mexicans, argentins, cubans i espanyols, com la Sarita Montiel, l'Ángel Garasa o l'Emilio Tuero. Fins i tot els actors mexicans són espanyols, segons la meva estimada sogra, com ja havia comentat.

I ara la Real Academia ens regala aquest diccionari panhispànic! És pantàstic! Regalar no el regalen. La veritat és que des dels divuit anys fins ara he pogut passar perfectament sense cap gramàtica ni diccionari d'espanyol. En primer lloc perquè els jesuïtes valencians que em van educar, i els seus professor, me'l van ensenyar molt bé (accent a part). En segon lloc, perquè he desenvolupat la major part de la meva feina (que no ha estat poca) en català, tot i que a l'escola no me'l va ensenyar ningú.

Ara que faig servir l'espanyol a la meva feina, m'hi sento més insegur del que em pensava, per tres motius:

1) El xoc entre l'espanyol d'Espanya i l'espanyol de Mèxic crea inevitables interferències
2) Treballant amb terminologia científica i tecnòlogica em trobo amb molts dubtes que en català ja tenia resolts, que es combinen amb les interferències del punt anterior. I no tinc un Termcat mexicà, per molt dolent que sigui el Termcat segons Gabriel Bibiloni.
3) Alguns vulgarismes quotidians o rars del mexicà, que de vegades jo dic fent conya, sembla que vulguin fer forat al meu cervell lingüístic (haiga per haya, se coce per se cuece, yo se los dije a ellos per yo se lo dije a ellos, pos sí...), tot i que de moment en sóc immune.

Em sembla que li hauré de donar un cop d'ull al diccionari panhispànic de dubtes quan arribi a les llibreries mexicanes, i potser comprar-me'l. Llegeixo que l'ha presentat Víctor García de la Concha, que és només una miqueta conseqüent amb el panisme, en practicar un primíssim pancatalanisme.

Hi ha una altre panisme, que és el del Partido de Acción Nacional (PAN), però això ja són figues d'un altre paner...

6 comentaris:

Laura ha dit...

Hola company Català! :D Gràcies per citar-me.. encara què, no en la millor situació! (no sóc tant fiestera jo...). Quan temps portes a Mèxic? I on estàs? Es pura curiositat.. però em fa gràcia que un bon Català renuncii a la patria per una dona Mexicana (tampoc em queixo, perquè a mi Mèxic m'encanta) Un petonàs.. i compte amb el llenguatge!

RMF ha dit...

molt documentada aquesta genealogia del pan. El pancatalanisme, però, sempre té una component agressiva, que podem veure aquí .

Carles ha dit...

Inevitable aportació humorística (estil Los Morancos, sempre presents en les meves oracions), que faré bilingüe (per allò de la riquesa):

"El nen afamat li diu a la mare:

--Mamá, pan.

Y la mató."

¿Que és una parida? Sí. Però il·lustrativa: un castellà nadiu (¿de raça?) no sap pronunciar "pam". Tot i això i molt més, al Diccionario aquell (suposo, ¿o tampoc?).

Bohemi ha dit...

Els criteris d'aquest diccionari són d'espant.

Per una banda recomanen que de l'overbooking se'n digui sobreocupación. Correcte.

Però del zoom demanen que se'n digui zum.

Tot plegat em sembla que tindrà el mateix´èxit que d'altres paraulotes, com aquella del balompié (encara que balonmano i baloncesto sí que van triomfar)

Geococcyx ha dit...

Laura: sóc a Mèxic des de febrer del 2004, més mig any al 2003. Renunciar renunciar no hi he renunciat del tot, a Pàtria, per som aquí com a mínim per uns anys.

El tema de la ciutat ho deixarem per a més endavant ;-).

Carles: això de la "m" final impossible és així entre els hispanoparlants nadius quan són monolingües o han après segons idiomes només tard i malament (cosa que era molt habitual abans, crec que ara no tant). Passa fins i tot entre els mestissos mexicans.

RMF: els andorrans no saben que la Declaració Universal dels Drets Humans inclou el dret a ignorar el català...

Geococcyx ha dit...

Bohemi:

Bé, la notícia de la Vanguardia parla de coses tan horroroses com "pirsin" (piercing). Però vaja, el vull fullejar quan arribi. Suposo que no tot serà d'aquest estil...