dimarts, de novembre 15, 2005

Recerques o descanses?


Els estímuls a la recerca universitària són deplorables a Catalunya (a tot Espanya és igual, però no aplicarem allò d'éskakispanya). Si tens o et crees un bon entorn de recerca, fas recerca durant sis anys i, a més, publiques en aquest periode uns 5 articles científics en revistes indexades, llavors pots aspirar a cobrar un complement de 100 EUR nets, aproximadament, cada mes de la teva vida fins a la jubilació. Aquest complement té almenys tres mancances com a estímul econòmic a la recerca:

a) No és prou estímul. Qui es matarà de treballar per guanyar 100 EUR més al mes? Val més anar a fregar escales el dissabte al matí, o dedicar-se al top manta.
b) És un complement de sou no condicionat a la continuació de la recerca: si després de guanyar el sexenni decideixes que no val la pena fer recerca, ningú et treurà el complement de recerca (el sexenni).
c) El simple fet de fer més recerca no et permet augmentar la teva categoria com a investigador.

Conclusió: si fas recerca a la universitat catalana, definitivament és perquè t'agrada tant que treballes pel gust de treballar.

Val a dir que el sexenni avui dia és pràcticament una condició per accedir a places de catedràtic, però de la promoció dins el sistema universitari espanyol hi hauria molt a dir. Porto prop de tres anys fora del sistema i no n'estic al dia del tot, pero una noia espanyola que acaba d'arribar a Mèxic m'ha explicat autèntiques pel·lícules de por del sistema d'habilitacions vigent.

Com funciona l'estímul a la recerca a Mèxic? Un professor universitari que en tres anys desenvolupi una producció científica equivalent a la del sexenni, entra a formar part del Sistema Nacional de Investigadores (SNI), com a Investigador Nacional nivel I, per un periode de 3 anys, durant els quals rebrà cada mes un complement de 6 salaris mínims del DF (7 salaris mínims si la universitat és fora del DF). Lliures d'impostos. Actualment 7 salaris mínims són aproximadament 760 EUR. Aquest complement té tres característiques antagòniques a les del sexenni espanyol:

1) És un complement força sucós i estimulant. Et dóna en tres anys gairebé el mateix que et donaria un sexenni de recerca durant 20 anys.
2) Al final del periode de tres anys dins l'SNI t'avaluen l'activitat de recerca, i només si has fet prou producció científica et renoven l'SNI - i el complement, esclar - per tres anys més. Vius i ungles!, per tant, si vols conservar el complement.
3) Pots augmentar la teva categoria d'investigador. Si en tres anys millores la teva activitat i produccció científica pots ser investigador de nivell 2 (complement de 8 salaris mínims) o de nivell 3 (complement de 14 salaris mínims). En aquests nivells, ja no depens només del que tu produeixis sinó també d'algunes colzades i clatellades que es reparteixen...

La infrastructura de recerca i els recursos humans (estudiants de màster i doctorat) no són sempre prou potents a Mèxic. He pogut comprovar que hi ha molts doctors mexicans que han fet el doctorat a Europa i arriben a Mèxic amb prou currículum per ser SNI-I o SNI-candidat (aquest són 3 salaris mínims). Però, passats tres anys no han pogut produir ciència abastament per renovar o millorar el seu nivell SNI, i els deixen fora de l'SNI. D'altres, en canvi, sí que ho han aconseguit.

Un altre punt interessant és comparar el salari d'un professor-investigador univesitari mexicà i el salari mitjà del país, i fer la mateixa comparació a Catalunya. Aproximadament, el salari mitjà d'un professor univesitari català seria 1.0-1.5 vegades el sou mitjà català (parlo de memòria), mentre que a Mèxic el d'un professor-investigador és de 3.5-5 vegades el sou mitjà mexicà (sense/amb SNI-I)...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

...amb tot això surten aquelles investigacions tant interessants que diuen que si tens més de trenta anys, un gos a casa, simpatitzes amb en Clinton, t'agrada el pa bimbo i calces més d'un quaranta tens més possibilitat de que te caigui una meteorit al cap:-)

Tot i això estic plenament d'acord en que la recerca a l'estat espanyol està en un estat bastant trist...

CCS

Laura ha dit...

si.. tens tota la raó.. jo l'any passat, vaig treballar a la meva universitat. Realment el meu contracte no era de becària sinó d'investigació a través de l'oficina d'investigació i transferència tecnològica. Primer vaig començar investigant en tecnològia paperera (tot i què els resultats eren per una tesis d'una noia) i vaig acabar redactant part de dues tesis, les cuals em portavem una feina de 8am fins a més o menys 11pm, tot seguit, tot i que algun dia es va allargar fins a la matinada següent. Total, la Generalitat em va donar 700E peru un període de gairebé 7 mesos (6 i escaig), els cuals vaig complir amb rigor, tot i quedant-me sense ni un euro al compte; però acabat aquest període vaig dir AU REVOIR, i encara em van estar perseguint perque retornes la beca de la generalitat (que la retornes al profe principal del departament). La meva resposta va ser: la tornaria si no haguès complert, i en aquest cas , la retornaria a la Generalitat, no a vosté, o és què és pensa que les seves mariscades van a la meva salud? .... "Es que em va tocar els nassos, tu"

Geococcyx ha dit...

CCS
De la qualitat de la recerca ja no n'havia parlat, ni de com s'estructra etc... Efectivament, per tal de publicar es pot arribar a publicar qualsevol cosa i, de vegades, "tot" arriba a ser publicable... També hi ha grups de recrca molt bon si molt actus.

Geococcyx ha dit...

Laura: la vida del becari sol ser bastant dura, més a Europa, els EUA i el Canadà que a Mexic, segons dedueixo del becaris que he conegut aquí a Mèxic.

Déu n'hi do que treballessis tantes hores i tants mesos per només 700 EUR en total (o eren 700 EUR cada mes?). He conegut becaris estrangers a Catalunya que fa uns anys cobraven, quan cobraven, 600 EUR al mes. També n'hi havia que cobraven 1.000 dòlars al mes, en una època en que el dòlar es va arribar a canviar 190 PTA: 190.000 peles al mes no estava gens malament, tot i que ea una beca crèdit que havien de tornar.

Si fas de becària ha de ser amb una beca de màster o de doctorat. T'emportaràs el títol universitari a més dels pocs calers de la beca. Fer de becari per fer de becari no és gaire "plan"...

Si ets la Laura de la UDLA, potser hauràs vist que tots els estudiants mexicans han de fer el sevei social oblgatori i gratuït. Són nomalment 20 hores a la setmana durant 6 mesos (com a mínim els de les universitats públiques). I molts fan el servei social en un departament universitari. Alguns cobren una petita beca, però d'altres no. Ni modo: han de fer el servei socal...

Laura ha dit...

Hola Geo! jaja si soc la Lau de la UDLA, i.... eren 700 pels 6 mesos .. patètic. En fi, Spain is diferent!

I tu? Vas estudiar a Mèxic o vas venir directament a treballar-hi?
com viu un Enginyer a Mexic? perque, pel que sé, a catalunya no massa bé...

si pogues em quedaria més en aquest pais, pero el meu projecte fi de carrera l'haig de presentar a la meva uni.. després.. no se que faré.. però no descartaria tornar cap a aquestes terres, ja que deixaré algu molt important aquí.

petons!

http://laureeta.blogspot.com

per cert, t'he citat avui ;D

ÁNDALE

Geococcyx ha dit...

Caram, Laura, allò que no saps ho preguntes, oi? ;-D

Sóc Enginyer i tinc (a part de molts anys) un doctorat, els dos títols a Catalunya. Treballo en una universitat mexicana des de fa uns dos anys.

Conec enginyers aquí que es guanyen molt bé la vida com a "profesionistas" (exercici lliure de la professió). Són gent amb molts anys de trajectòria professional, o més joves però amb màsters i/o doctorats a l'estranger.

Per cert, no sóc cap exiliat! Bé, en certa manera sí. Però deixem-ho estar...