Galons i galons

Garrafa de 5 galons americans.

De petits en ensenyen el Sistema Internacional d'unitats (SI) com si fos la pedra de toc de la ciència, de la civilització i del consens internacional. Aviat, però, descobrim que necessitem fer servir unitats tan poc SI com les atmosferes, els "quilos" de pressió (kgf/cm2) o els mm de mercuri, i tantes altres.

Encara més, quan ens fem grans, a alguns ens toca treballar amb textos nord-americans i ens comencem a trobar amb lliures de massa, lliures de força, galons, tones curtes, polzades, peus, lliures per polzada quadrada, i embolica que fa fort! Però hem sobreviscut.

A Mèxic el galó americà (3,785 L) apareix sovint en la vida quotidiana, de vegades camuflat. Als urinaris, pots llegir American Standard, 1 gpf, que vol dir 1 galó per flush, és a dir, cada vegada que es neteja l'urinari baixa 1 galó americà d'aigua. En altres urinaris diu American Standard 3.8 L. Bé, és el mateix.

Les garrafes d'aigua a Mèxic no son de 5 L, ni de 6 L, ni de 8 L. Són de 3.8 L (1 USgal camuflat). Els garrafons són de 19 L (5 USgal). Per què? Doncs perquè deuen fer servir els mateixos motlles de bufar ampolles que als EUA.

He dit galons americans? Aquesta és una altra, els britànics i els canadencs no fan servir el galó americà, sinó el galó imperial (4,546 L). Fins i tot els quebequesos estan orgullosos de comptar en galons imperials, i no en galons americans. En canvi, tenia un professor de francès a Mont-real (era marroquí, però tenia el cap hexagonal) que odiava les unitats angleses. Entre altres joies, algú li va preguntar com es deia polzada en francès. La resposta va ser: No existeix. En francès no es diu polzada, "es diu" centímetre (com si fos el mateix!).

Doncs no, polzada es diu pouce, i els quebequesos, tot i que són més mètrics que els americans, compten en pouces, pieds i, si cal, en galons imperials!