10 pesos le cuesta...
Com que no gosem fer grans travesses amb el nostre vochito, ni ens acabem de decidir a comprar un cotxe nou, ni ens volem polir tres o quatre mil pesos en tres dies només en lloguer de cotxe, fem les nostres escapades llargues en autobús. A Guadalajara, per exemple, hi vas molt còmodament amb l'ETN, l'empresa que té uns 25 seients a cada autobús, reclinables, amb una post especial per descansar-hi les cames, pantalles de TV, auriculars, aire condicionat...
A determinades ciutats o pobles cal anar-hi en autobusos barats (servicio económico), que s'aturen pràcticament a qualsevol lloc on vulgui baixar o pujar un passatger, inclosa l'autopista. La gent dels ranxos hi puja per anar al mercat a la ciutat més propera. Després la gent torna al ranxo amb el cabàs ple de fruites, verdures, carn i tota mena d'objectes. O carregats amb rodes de bicicleta, o amb un sac de 50 litres de ganchitos (cheetos?), d'aquells de color taronja, que després vendran al detall. Tradicionalment, la gent hi pujava amb aviram i tot, per això aquests autobusos eren coneguts popularment com a guajoloteros (guajolote = gall dindi), tot i que jo no ho he vist pas. Em sembla que el guajolotero ja no és el què era.
Bé, aquests dies hem tingut la nostra dosi hivernal de guajolotero experience, pels estats de Querétaro y Guanajuato. En aquest cas, un mateix individu (foto) va pujar a l'autobús en dos trajectes diferentes de dos dies diferents, per vendre a 10 pesos un pack amb unes vint o quaranta calcamonías (sic), altres tantes targetes amb frases cèlebres, i una taula de símbols i operacions matemàtiques, com sumar, restar, multiplicar, dividir, arrel quadrada, quadrats, i... nombres romans fins a un milió! Diez pesos le cuesta, diez pesos le vale... També un jove amb una guitarra va pujar i va cantar durant 20 minuts, per demanar després la voluntat. Cantava força bé, per cert. Una dona amb un rebozo pel cap, que venia del mercat, ens va donar conversa....
Quan no tinc pressa, m'agrada abandonar-me al ritme d'aquests autobusos, i de la seva gent, per sentir més de prop el Mèxic que no circula en 4x4, ni va a la Comercial Mexicana, ni a menjar crispetes als multicinemes, ni es compra la roba al Liverpool.
A determinades ciutats o pobles cal anar-hi en autobusos barats (servicio económico), que s'aturen pràcticament a qualsevol lloc on vulgui baixar o pujar un passatger, inclosa l'autopista. La gent dels ranxos hi puja per anar al mercat a la ciutat més propera. Després la gent torna al ranxo amb el cabàs ple de fruites, verdures, carn i tota mena d'objectes. O carregats amb rodes de bicicleta, o amb un sac de 50 litres de ganchitos (cheetos?), d'aquells de color taronja, que després vendran al detall. Tradicionalment, la gent hi pujava amb aviram i tot, per això aquests autobusos eren coneguts popularment com a guajoloteros (guajolote = gall dindi), tot i que jo no ho he vist pas. Em sembla que el guajolotero ja no és el què era.
Bé, aquests dies hem tingut la nostra dosi hivernal de guajolotero experience, pels estats de Querétaro y Guanajuato. En aquest cas, un mateix individu (foto) va pujar a l'autobús en dos trajectes diferentes de dos dies diferents, per vendre a 10 pesos un pack amb unes vint o quaranta calcamonías (sic), altres tantes targetes amb frases cèlebres, i una taula de símbols i operacions matemàtiques, com sumar, restar, multiplicar, dividir, arrel quadrada, quadrats, i... nombres romans fins a un milió! Diez pesos le cuesta, diez pesos le vale... També un jove amb una guitarra va pujar i va cantar durant 20 minuts, per demanar després la voluntat. Cantava força bé, per cert. Una dona amb un rebozo pel cap, que venia del mercat, ens va donar conversa....
Quan no tinc pressa, m'agrada abandonar-me al ritme d'aquests autobusos, i de la seva gent, per sentir més de prop el Mèxic que no circula en 4x4, ni va a la Comercial Mexicana, ni a menjar crispetes als multicinemes, ni es compra la roba al Liverpool.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada