dissabte, de maig 21, 2005

Abolició del genèric masculí?


Un post de Teresa Amat, enllaçava amb un document de la Secretaria de Política Lingüistica (SPL) i l'Institut Català de la Dona (ICD), amb propostes lingüístiques orientades a eliminar determinats aspectes de la llengua que es consideren sexistes. Això inclou, significativament, la proposta de supressió del genèric masculí, una estructura fortament arrelada a l'idioma català. El post esmentat ha rebut comentaris i estimulat posts a diferents blocs. Inicialment no sabia si el post de Teresa Amat era a favor o en contra el document, però amb els comentaris he vist que era en contra.

No estic d'acord amb totes les argumentacions ni amb totes les propostes del document (tampoc n'he llegit les 91 pàgines), però trobo el desqualificaria sense matisos.

L'arrel de la qüestió per a mi es la següent: l'idioma és ple de significats i de construccions que tenen una càrrega sexista, racista o d'altres tendències polítiques o socials que una part influent de la població considera inacceptables, i que una altre part de la població no està disposada a reconèixer que les considera acceptables. A Fum i estalzí RMF n'ha donat un fotimer d'exemples). Això porta i portarà inexorablement a canvis en l'ús i en el significat de moltes paraules, i en la manera de fer moltes construccions. Us agradi o no, amics blocaires.

Per exemple: si algú de vosaltres conviu amb la seva parella femenina sense estar casat, gosaríeu referir-vos a ella com a la vostra concubina? Sobreviuríeu a una frase com aquesta?:

- Avui no podrem venir a sopar perquè la meva concubina es troba malament.

Del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana:

concubí -ina



[1696; del ll. concubinus, -a, íd., der. de cubare 'jeure']


1 m i f Persona que fa vida marital amb una altra sense ésser-ne cònjuge.

Perquè no dir la meva concubina? Doncs perquè concubina és un concepte caduc. Té una càrrega negativa o despectiva que no figura al diccionari i que resulta inacceptable, no sé si per a la majoria, però si per a la majoria que escriu o parla als mitjans de comunicació. Per cert, tenia un professor marroquí de francès a Montreal que en saber que la meva dona i jo no estàvem casats (aleshores), ens va dir que llavors era la meva concubine, i es va quedar tan ample (ell va sobreviure, per això)...

Cada dia estem deixant de dir coses que només fa uns anys eren la manera més normal de parlar: moro, marica, jueu (com a insult). Si m'apureu, esquimal, negre o indi, i moltes paraules més. Alguns d'aquests canvis són acceptats de manera bastant ràpida i general. D'altres són rebuts amb rebuig o indiferència per la majoria.

Però en tot cas, el canvi es produeix. Aquí a Mèxic encara les dones són Ingeniero Químico o Ingeniero Eléctrico, perquè l'entorn social sospitaria que Ingeniera Química és una cosa de categoria inferior a Ingeniero Químico. Això era així a Catalunya fa uns anys, però ara ja no.

Segurament per influència de l'anglès, on desmasculinitzar l'idioma ha estat molt més fàcil (en no existir gairebé el gènere), en les llengües romàniques hi ha qui proposa elimininar el genèric masculí. És a dir, ja no acceptar la regla de l'idioma que estableix que el masculí serveix per als dos gèneres quan s'han d'esmentar conjuntament (per exemple, els fills).

Suprimir directament el genèric masculí és una mica fort, i difícil d'implantar sense complicar bastant l'idioma. Com a principi em sembla bé, però em sembla que és força complicat en el nostre idioma. Tanmateix s'està intentant, com a mínim en català, en espanyol i en francès. I ja s'està fent en part: fa molts anys que les Associacions de pares d'alumnes (APA) a les escoles són Associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) que les cartes massives van adreçades a Benvolgut/da ..., etc.

Aquestes recomanacions que es fan al document de la SPL i l'ICD van més enllà i, francament, dir sistemàticament la descendència en lloc de els fills em sembla una mica fort.

Tot arribarà. Un exemple. Algunes de les propostes del document SPL-ICD són norma obligatòria en tots els documents de la Universitat de Sherbrooke, al Quebec, des de 1994. El document Politique rédactionelle non sexiste (en PDF), estableix, per exemple, l'abolició del genèric masculí (aquí tots sabem francès, i si no, ho fem veure):

...l'utilisation du genre masculin comme générique ou comme neutre ou l'indication que le genre masculin comprend le masculin et le féminin, ne sont plus employés

Queda abolit això d'escriure Benvolgut-da o Benvolgut/da:

Les paramètres, tirets, traits obliques ou autres signes graphiques pour désigner le genre
féminin du mot,... ne sont plus employés.

S'ha d'esmentar sempre el nom masculí i el femení complets, precedits de llurs articles:

Les noms sont écrits au long, au féminin et au masculin, précédés de l'article correspondant.
....
Exemple : Les utilisatrices et les utilisateurs du logiciel.
...
Épicènes
...
Exemple : La ou le responsable. Les responsables.

I no són exactament propostes:

Toutes les personnes membres de la communauté universitaire, quel que soit leur statut
(personnel enseignant, personnel professionnel ou de soutien), ont la responsabilité morale de
s'assurer que les textes qu'elles produisent sont conformes à la présente politique.

Preparem-nos per a l'abolició del genèric masculí...

11 comentaris:

Teresa Amat ha dit...

M'ho hauré de fer mirar, em pensava que les meves ironies (o el que sigui) es captaven a la primera. I per poc que m'hagis llegit, Geo, hauries d'haver vist que jo no hauria penjat mai això si no hagués sigut per criticar-ho :-). Al contrari de la majoria de gent, sobretot dels que fan la mateixa feina que jo, que ja és desgràcia la meva, em sembla en general una collonada. Una collonada que pretenen fer en totes les llengües romàniques, sí; i sí, ens emmirallem molt en el Quebec, aquí.
Per altra banda, tant a tu com al RMF de 'Fum i estalzí' us diria allò de "no és això, companys, no és això". Dieu que sí, però que no. I no sé per què feu un tal desplegament de (des)raons que no us porten gaire més enllà del que voleu dir (molt temps lliure teniu, em sembla ;-). Si hi esteu a favor, doncs molt bé. Si no, també. Però us contradieu en moltes coses (per altra banda, no abomino de les contradiccions en segons què: tots en tenim, però ja m'enteneu, en aquest cas, espero). Poseu exemples que no tenen res a veure amb el fons de la cosa o els feu entrar amb calçador o els agafeu pel pèls: per exemple, al marge que estiguis o no casat, dius "la meva dona" o "el meu home", si convius amb algú de manera estable... En fi, matem-ho.
(Per cert, al segon paràgraf, per allò del teclejar, t'has menjat/canviat alguna cosa i no lliga: "trobo que no" o bé "tampoc". Perdona que faci de mestretites.)

Geococcyx ha dit...

El segon paràgraf té un error del tipus "relíquia d'una versió anterior". Canviem el "trobo" per "trobo que no" o "tampoc" com dius tu. Correcte. Ho deixaré com està per això (no canvio el text quan ja hi ha comentaris).

Évidentment hi ha contradiccions (o ambivalències) en les meva postura, perquè el tema és així. El llenguatge "políticament correcte" (PC) avança perquè hi ha consens sobre algunes de les seves propostes, que responen a una necessitat social. Altres propostes del PC són delirants (vegeu The Official Politically Correct Dictionari and Handbook).

Jo no sóc un militant abolicionista del genèric masculí perquè no veig clares les solucions en català. No seré el primer que m'hi aboqui, ni l'últim que el faci servir. Esperaré a veure en què queda el consens lingüístic.

Això del Quebec no ho posava com a justificació, sinó com a exemple anticipat del què pot passar a casa nostra d'aquí a uns anys, si és que ja no passa. Potser un dia escriuré críticament sobre l'emmirallament en el Quebec.

En fi, hem discrepat civilitzadament sobre aquest tema. Gràcies per la part que et toca.

Geococcyx ha dit...

vull dir "dictionary"

Anònim ha dit...

Discrepo, Geo. Però quasi que me n'alegro de saber que és una rauxa comuna a altres llengües. La paranoia "estant destruint la meva pàtria", em porta, a vegades, a pensar que aquestes coses només passen aquí.
Penso que el llenguatge és humà perquè reflecteix la realitat humana, que sempre és millorable -oi tant- però sempre també és complexa, apassionada, injusta. L'asèpsia, deixem-la per als hospitals, o hi ha el perill d'anestesiar la consciència (les pulsions, no es deixen; aquí hi ha el perill). És millor descarregar agressivitat a través del llenguatge, dels rituals, etcètera, que creure que podem no descarregar-la en absolut.
A més, hi ha l'ésser humà que se serveix del llenguatge, amb ironia, conscientment, civilitzadament; domina el llenguatge, no a l'inrevés. Per seguir el teu exemple, els meus pares no estaven casats; tots dos venien de dos matrimonis anteriors fracassats (cosa freqüent durant la guerra i l'exili a corre-cuita), i no van tenir mai problemes de "concubinat".

Em sembla que estem en una època de forta crisi, on la gent, sobretot, tenim inconscientment molta por; això que comentem, en seria una mostra: voler preservar les paraules (almenys) de tot mal.

"Menudo rooollo", pensarien els meus alumnes; i fan bé, de pensar-ho, si així ho creuen; i de dir-ho (ep, quan no estigui jo al davant, però).

Lola (paraules)

Geococcyx ha dit...

Es un tema espès. Em sembla que em dedicaré a temes més fluids i lleugers...

Per exemple, la coca d'albercoc. Pròximament a Lo ruc de Formentor.

Anònim ha dit...

Home... doncs, bon profit.

Lola (paraules)

RMF ha dit...

disculpeu que aparegui després de les postres ... ja veig que no m'heu guardat coca d'albercoc :(

Anem al tema: Geo, com saps, estic d'acord amb el que dius, tot i que, des del meu punt de vista jo encara vaig més lluny: els genèrics no existeixen en català (vull dir, no s'utilitzen com a tals gairebé mai, i en dono exemples de la correctíssima tv3; cada dia en podria donar un bon grapat, no del carrer, sino dels mitjans més primmirats): en l'ús habitual de la llengua, els genèrics són una entelèquia, com comprovo cada dia. Una altra cosa és que de petits ens diguessin que existien els genèrics; però a la vida real, no és així. Teresa, a més, saps que fins i tot Pla utilitzava molt sovint "homes i dones", "els homes i les dones"; li pots donar moltes voltes, però el fet és innegable. Per tant, en aquest cas, allò políticament correcte és afirmar que existeixen els genèrics de forma general, perquè l'experiència ens diu el contrari (com a mínim la meva experiència).

Quan parles de contradiccions crec que perds la perspectiva: no distingeixes (o no vols) entre els tipus de discurs. El document de què parleu ho diu clarament:

"La llengua formal ha de tendir a ser respectuosa i alhora precisa, però també cal tenir
en compte que la funció bàsica del llenguatge és la comunicació. Cal trobar l’equilibri,
doncs, entre el respecte a la gramàtica o estructura formal de la llengua i als principis
de claredat i precisió, i una expressió de les idees i de la realitat més justa i equitativa."

Em sembla que és prou clar que vosaltres i jo no utilitzem una llengua formal en els nostres blocs, sinó un estil més o menys personal. Per tant, no hi ha cap contradicció quan diem "la meva dona", encara que no ho sigui, perquè el tipus de llengua no és la "formal". Evidentment, si Geo anes a un tribunal de Mèxic acusat d'haver matat a Lo Ruc de Formentor (cosa que fins fa poc pensava, perquè ja feia dies que no piulava), no crec que digues "la meva dona" per a designar la seva dona; doncs perquè es troba en un tribunal. On és la contradicció? Es tracta del nivell de llengua, i en el document de marres es parla gairebé exclusivament de la llengua format.

El més curiós de tot és la posició que prenem: el Geo i jo som els feministes, i la Teresa i la Lola les defensores de
la tradició masclista. Als catalans no hi ha qui ens entengui.

RMF ha dit...

oops! volia dir mallorquins i catalans ...

Geococcyx ha dit...

Encara rebrem, RMF.

Caram, "xiquets i xiquetes", amb aquest nivell de comentaris que semblen columnes de diari alemany format "llençol" ja podríem publicar una revista pancatalana sobre llengua i gènere que es digués, per exemple:

Lingogender
Revista bacavesa de llengua i gènere o collonades diverses, segons com es miri...

El toc anglo del "gender" li dóna un je ne sais quoi. No confonguem gender amb gendre...

Anònim ha dit...

El meu comentari s'esforçava (el pobre) a comentar un llarguíssim post amb enllaços.
Gendre m'ha fet topar amb sogra. I, en fi, l'acidesa inherent a la paraula... Caldrien propostes de correcció.
Ningú no pendrà mal, RMF.

Lola (paraules)

RMF ha dit...

em quedo més tranquil... ja començava a pensar que això acabaria amb la violència del gendre.