dissabte, d’agost 27, 2005

La bona notícia són les figues


Veient els novíssims models de cotxes que circulen per la ciutat, l'acumulació de grans superfícies comercials, la generalització dels ordinadors als negocis i la proliferació de telèfons mòbils, podria semblar que Mèxic ha entrat en la modernitat. Però en certa manera, tot això no és més que un decorat efímer, que s'ensorra i es desfà davant els teus ulls - i et cau a sobre - quan esperes l'eficàcia i el bon servei que com a client et mereixes.

Una cosa tan senzilla com que un proveïdor et faci un pressupost d'un ordinador de determinades característiques esdevé una odissea que es pot allargar setmanes o mesos. Ja no us dic res quan necessito dos pressupostos diferents del mateix equip, per tal que m'aprovin la compra. Això ja és demanar massa. Tanmateix, el departament de compres pot decidir que buscarà un tercer proveïdor, i que el tràmit durarà dos mesos (o sis).

Acudir a qualsevol negoci on t'atenen darrera un ordinador implicarà automàticament una migdiada d'una hora, mentre la persona que t'atén tecleja no saps què, mira endormiscada la pantalla, mou lentament la mà fins arribar al ratolí - que acciona amb la mà morta- i torna amb displicència la mà al teclat. Pot ser que la persona no tingui ni idea de com va el sistema (em va passar amb una llista de noces a Fábricas), però no t'ho dirà, perquè el "no" està prohibit a Mèxic. Pot ser que la persona encara no hi tingui prou pràctica, o que no s'hi vulgui esforçar, o que sigui incapaç d'entendre tècnicament les teves necessitats.

Aquesta setmana, mentre feia una d'aquestes migdiades de client, a la noia que m'atenia li van caldre 70 minuts per donar-me un pressupost d'un ordinador portàtil i d'un altre de taula amb les característiques que jo volia. Tot i així, no em va saber aclarir si el portàtil duia xarxa sense fils, ni si podia gravar DVD. Això va quedar pendent per a l'endemà. A l'endemà m'envien un fax amb un pressupost d'un ordinador amb 20 GB menys de disc dur, 256 MB menys de RAM, 1.5 polzades menys de pantalla, i sense indicar si pot gravar o no DVD. Aquest fax deu ser el quart o cinquè pressupost inadequat que m'envia aquesta empresa, i vam començar al mes de juny...

Aquesta setmana hem comprat un cotxe del 2003 en un concessionari d'una marca japonesa. Després de 6 visites (havent pagat a la tercera) encara no el tenim. No sea malito, llámeme mañana a las once y media. Voleu dir que Mariano J. de Larra no vivia a Mèxic? Avui ens el donen, el cotxe (toquem ferro).

També aquesta setmana hem hagut de comprar un bitllet d'avió per portar una persona amb quatre vols d'avió des de les possesions continentals de l'antic Regne de Mallorques (i no parlo de la Catalunya Nord). A part del temps perdut des del juny en trucades per aconseguir i mantenir la reserva, aquesta setmana hem hagut d'anar quatre vegades a l'agència a pagar, amb un total de 3 hores perdudes. La major part del temps perdut han estat migdiades de client enfront d'un empleat a l'ordinador. Sempre que poguem, seguirem comprant els bitllets a la nostra agència de viatges de Catalunya, amb l'ajut del correu electrònic, dels bitllets electrònics, i de l'Skype!

Per acabar-ho d'adobar, aquesta setmana hem portat el vocho a fer el manteniment. Una petita odissea, sobretot perquè tot això de més amunt ja ens tenia prou entretinguts. La bona notícia és que tornant a peu del taller em vaig aturar a comprar aquestes figues (diez higos por 10 pesos) a una senyora que les venia a la vorera. Soles o amb pa oli son excel·lents.


Això és la bona notícia...

4 comentaris:

Teresa Amat ha dit...

¡Viva México! :-) (¿o ho escriuen amb 'j'?).

Ja saps: si la figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals, el bon mexicà --em sembla; en conec pocs i transplantats-- també: calma, calma i calma. L'altre dia en tenia un al davant en el taulell d'informació del Carrefour del meu poble (on jo volia fer una conculta ràpida) i l'home es va fer repetir el mateix exactament fins a cinc vegades per l'empleada, que ja estava vora l'atac de nervis (i jo també), i al final va dir, calmosament, que li semblava que hi tornaria a la tarda perquè l'hi expliqués altre cop l'encarregat.

Geococcyx ha dit...

Hola Teresa, ben arribada...

Escriure México amb "j" és anatema a Mèxic. Provoca perplexitat o urticària, segons els casos, i crec que es considera una grafia colonialista.

Això de les figues no ho sabia, però ho he cercat, i n'he trobat moltes versions.

Respecte de la calma, és un plaer el temps i la calidesa que dediquen els mexicans per a les relacions humanes, però la tendència a suplir l'eficàcia per la calidesa a l'hora de treballar és un llast tremend. El pateixo cada dia.

La tècnica de la repetició és típicament mexicana. No sé si era el cas, però davant una negativa, que no sol ser directa (perquè seria molt violent), la tècnica és fer com si no ho has entès o sentit, i tornar a insistir en el tema sense defallir, perquè donar una negativa sempre costa, i donar-la cinc vegades resulta molt complicat...

Teresa ha dit...

La versió que jo conec i he sentit sobre això dels senyals de la figa és aquesta:
"La figa, per ser bona,
ha de tenir tres senyals:
clivellada, secallona
i picada de pardals."

Geococcyx ha dit...

Mira aquesta versió mallorquina:
Sa figa per ésser bona
ha de tenir tres senyals:
crivellada i secaiona
i picada d'animals."

A part de detalls fonètics que no caldria reflectir en la transcripció, hi destaca la substitució dels "pardals" pels "animals". Eufemisme degut al fet que a Mallorca "es pardal" és "la cigala", per entendre'ns.

"Sa figa", en canvi no té les connotacions genitals que té al Principat. L'equivalent mallorquí és "sa poma"...

Tot va de fruites i ocells.