Ahir diumenge, excursió a la mateixa serra on vaig fer aquesta foto l'any passat. Un lloc molt interessant, amb alzines, prats i roca calcària. A la foto, un forn de calç, molt menys artesanal que els que es troben, per exemple, a la Serra de Tramuntana (Mallorca). Sembla que aquí ja s'havia descobert el formigó armat (vegeu els anells de reforç del forn), i el fuel-oil, que és el combustible que es feia servir, i s'emmagatzemava dins el diposit rovellat de la foto.
El paisatge del fons és força diferent de la vegetació semiàrida que predomina a pocs quilòmetres d'aquí, i donaria una sensació de dejà vu a qualsevol que conegui els alzinars d'algunes comarques de Catalunya.
Una mofeta morta al mig de la carretera ha servit per descobrir-ne la ferum. Tot i passar a 60 km/h pel lloc, l'olor ha envaït el cotxe i s'hi ha quedat durant un bon tros. Això a l'anada de l'excursió. A la tornada, igual. Conclusió: les mofetes mortes també puden, i no és precisament l'olor d'animal mort. Bé, aquesta també, però uns dies més tard.
El paisatge del fons és força diferent de la vegetació semiàrida que predomina a pocs quilòmetres d'aquí, i donaria una sensació de dejà vu a qualsevol que conegui els alzinars d'algunes comarques de Catalunya.
Una mofeta morta al mig de la carretera ha servit per descobrir-ne la ferum. Tot i passar a 60 km/h pel lloc, l'olor ha envaït el cotxe i s'hi ha quedat durant un bon tros. Això a l'anada de l'excursió. A la tornada, igual. Conclusió: les mofetes mortes també puden, i no és precisament l'olor d'animal mort. Bé, aquesta també, però uns dies més tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada