dissabte, de març 12, 2005

Fogositat i discotequeres


Fa dies que volia parlar d'un professor, i els posts de Lola (Paraules) m'han activat definitivament el tema, només que tot plegat és força més light.

Vaig tenir un entranyable professor a la universitat, que per l'edat que tenia l'havien escolaritzat en espanyol (com a mi mateix, però a ell segles abans), però que un moment donat es va posar a donar classes en català, amb alguns danys colaterals per a llengua de Ramon Llull. Bé, en qualsevol idioma que parlés hi havia danys colaterals.

La fugacitat (una espècie de pressió) era la fogositat, les constants pseudocrítiques eren ap-seudocrítiques, en un esforç per fer sonar la "p" (feia el mateix en espanyol). L'equació de Redlich-Kwong era l'equació de Reng-Ling-Rong, més o menys. Les llibertats que es prenia amb els cognoms s'estenien a un becari que es deia Sieso, però es convertia en Siesto, un becari que es devia passar el dia dormint.

La revolució infromàtica (això és collita meva) no el va agafar per sorpresa, i a mitjans dels seixanta es va comprar una calculadora electrònica que costava gairebé com un Sis-cents, i que feia les quatre operacions bàsiques, més arrels quadrades o cúbiques i, sobretot, passava de coordinades rectangulars a polars, cosa insòlita en aquells temps. Em sembla que no feia res més. Després li va entrar al tema dels ordinadors personals, i se'n sortia molt bé amb l'ofimàtica, els navegadors i el correu electrònic. Només que hi aplicava la seva terminologia peculiar. El hardware era el Harvard, el command.com era el COMENCON (una cosa molt semblant a l'antic mercat comú dels països comunistes), i a vegades l'ordinador s'estropellava. (paraula que, per cert, figura al diccionari). La disquetera era la disquetequera o - fins i tot - la discotequera (ho juro). Vull dir que l'entranyable professor podria haver dit:

Em pensava que se m'havia estropellat el Harvard, però va ser un virus que va entrar per la discotequera i se'm va ficar al COMENCON...


6 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha divertit molt el post d'avui. Felicitats.

Geococcyx ha dit...

L'entranyable professor donava per molt...

Anònim ha dit...

És que n'hi ha que tiren pel dret. A mi m'agraden, potser perquè el meu progenitor n'era un, d'aquests. En Reagan era Reguan, i es quedava tan ample; i Shakespeare, Txequespir, i se l'havia empassat profusament. Em fa gràcia si no és una "pose" anti-anti, sinó una qüestió de penques i de deixar-se de punyetes.
Molt divertit el post. Com d'habitude, monsieur.

Lola (paraules)

Geococcyx ha dit...

Exactament, tiren pel dret. Me'n recordo que a vegades se m'escapava un somriure quan en deia alguna de les seves, i ell se n'adonava i també somreia, com si una facècia hagués fet l'efecte esperat...

M'alegro, madame, que et diverteixen els posts.
Salut

Anònim ha dit...

Que divertit. Li passo al meu marit, que s'ho llegeixi. a la meva mare també li passen aquestes coses. Ella és de "passa'm el dallonses". Quan el meu marit venia a casa de nòvio, al principi, que era cosa de quedar bé i tal, ma mare li va dir al meu marit, a l'hora de servir-li el pollastre rostit, molt amablement i en plan de mestressa de casa bona: " I tu què vols, pixa o cut?". Vam riure molt.

Geococcyx ha dit...

Ui, això és com allò de quants pesos quiles?, només que això de la pixa resulta molt més contundent...

Salut!