Tumbaburros postdarwinià

Per tercer semestre consecutiu, les explicacions sobre l'Evolució que dóna la meva dona a estudiants mexicans de llicenciatura, han aixecat dubtes, incomoditat o rebuig entre alguns, i la inevitable (i estúpida) pregunta: professora, vostè és catòlica? Aquesta qüestió ja la vaig comentar al setembre (com passa el temps!), i la vaig il·lustrar després amb un film.

D'un diccionari, els mexicans en diuen festivament, i amb doble sentit, tumbaburros. També d'un llibre que il·lustra sobre un tema concret. Casualment, aquest dissabte vaig topar amb un excel·lent tumbaburros postdarwinià:

Deconstruyendo a Darwin
Javier Sampedro
Ed. Crítica, Barcelona, 2002
222 pàg.
Preu: $256 a Mèxic

Passarem per alt el verb deconstruir, que no pertany a l'espanyol. Com diria un innombrable, en aquest idioma quan algú està cansat descansa (no decansa), i quan es peta de riure se descojona (no se decojona).

Tornem al llibre. Com que no he estudiat Biologia des del batxillerat (COU, exactament), excepte una part de microbiologia que necessito per a la meva feina, els meus coneixements sobre l'Evolució fins fa dos dies eren els vestigis d'aquells ensenyaments, i la cultura evolucionista difusa que havia anat arreplegant pels mitjans de comunicació.

Aquest llibre és una impressionant actualització sobre l'Evolucionisme (és molt més que això). Dissecciona les implicacions biològiques del darwinisme. Distingeix entre evolució i selecció natural, i ens parla dels descobriments que posen en qüestió la selecció natural com a únic impulsor, o fins i tot com a principal impulsor de l'Evolució. Ens parla de les proves d'una evolució a batzegades, més que una evolució gradual defensada a ultrança pels neodarwinistes. I de com aquesta legítima polèmica és aprofitada pels creacionistes per desacreditar l'Evolucionisme.

Tot i ser un llibre divulgatiu, és alta divulgació. Si no heu estudiat o llegit mai sobre Biologia i altres disciplines científiques (es parla també de llenguatge i del cervell) trobareu alguns capítols del llibre massa espessos. Tot i que el llenguatge és molt directe, fins i tot divertit, hi ha dos o tres capítols de genètica que semblen més droga dura per a genetistes que divulgació, malgrat el savoir faire divulgatiu de Sampedro.

Tot i així, estic devorant el llibre. M'ha interessat molt més que, per exemple, Háblame del tercer hombre, de José Carlos Llop, un novel·la que encara no he aconseguit acabar. Quan començava a saber de què anava la cosa de la guarnición del Norte, s'empesca una digressió de ca l'ample per una illa mediterrània molt familiar, que encara badallo. Ja hem tornat a la guarnició però ara no me'n recordo de qui era cadascú. Ara que havia après a dir la pinícula... Amb una paraula.

El llibre del Sampedro: molt recomanat, però vigileu. Es recomana formació científica prèvia i interés pel tema. No és un bucòlic resum del viatge de Darwin amb el Beagle...