dijous, de març 10, 2005

Duraznillo català



Si obríem el cap d'alguns polítics catalans (amb una destral, per això), només hi trobaríem una figa de moro. Però seca, com la que que treu el nas a la part inferior de la foto. Tenim el que ens mereixem?

Taxonomia: tuna duraznillo o xoconostle, encara no els sabria distingir bé. Jo dic duraznillo.


4 comentaris:

El Pensador ha dit...

La democràcia, té aquestes coses; votem, mereixem. Si no en sabem més a l'hora d'anar a votar, potser ens ho hauríem de fer mirar.

Tristany ha dit...

Penso que no és que els polítics catalans siguin dolents el que passa es que els votants són pitjors. Et copio un post que he posat a un altre blog:
Jo crec que hi ha un grup de votants cultes i inteligents que mai guanyen i que curiosament sempre voten el que voto jo. Després hi ha el grup dels que pensen i no voten. El grup majoritari el formen: un 20% que van a votar pq és gratis, o sigui voten per avarícia, un 20% de gent, sobretot gran, que van a votar pq están aburrits i així es passegen, un 20% que miren la tele i van sempre a votar a favor dels que diuen que guanyarán i així es senten importants però no deixen de ser uns imbècils i uns pocapenes. L´altre 20% són els tius fatxes que van a votar pq no guanyin els rojus i el 20% que falta són les dones dels fatxes aquests que el marit els hi omple la papareta. Em sembla que va així això crec.

Tristany ha dit...

Una cosa et volia dir, perquè no escrius relats amb coses cotidianes de la vida a Mèxic, a mi m´interessa molt. Si són coses contradictòries o frapants millor. Es que estic cansat de voltar per blogs de recolectors de paparoles, la dels que van del pal: jo si que soc sensible, jo sí que escric bé, jo sí que pateixo... a mi m´interessa més les coses quotidianes i Mèxic deu donar per molt. Bon dia quan et llevis .

Geococcyx ha dit...

Tristany! No demanes res tu, xaval. No ho descarto, escriure "relats de la vida quodiana a Mèxic", però per explicar que em llevo a les 5 del matí i em poso a treballar a casa abans d'anar-me'n a la feina... I que em fico al llit a les 10 de la nit...

Si et refereixes a relats de ficció, haurà de ser quan em doni una mica més de temps per a la creativitat, tinc el cervell una mica eixut, com la figa de moro de la foto.

Tanmateix, moltes gràcies, ara ja puc escirure un relat "a petició del públic".

I enhorabona pels teus relats!

Pel que fa a la política, sospito que tenim el que ens mereixem...