dilluns, de desembre 05, 2005

Sarau tapatío


Després de mesos literalment estabulats hem fet una eixida de cap de setmana a Guadalajara, com ara fa un any, en companyia d'amics i coneguts. Us en faig 5 cèntims.

Primer un viatge amb autobús, amb la companyia més còmoda, en el qual vam ser gairebé gasejats. Primer per unes emanacions fecals molt intenses i persistents, i d'origen desconegut, però que atribueixo al canvi de bolquers d'un infant que viatjava a la part de darrera del camió. Camió per autobús: un mexicanisme que ja adoptaren al anys quaranta els exiliats catalans a Mèxic, segons que explicava Vivenç Riera Llorca(1). A Mallorca ja deien sa camiona, sense haver de passar per Mèxic...

Al cap d'una estona, unes emanacions que ja sóc capaç d'identificar perfectament com a pudor de mofeta: n'hi devia haver una de morta a la carretera. Potser l'autobús la va trepitjar, que encara és pitjor. Després va tornar la primera olor.

Superades les crisis olfactives, arribem a Guadalajara. M'agrada Guadalajara. Un centre històric notable. Un eixample amb algunes unes avingudes i places arregladetes, amb edificis elegants i ben conservats. Un aire urbanita no destruït per la massificació i la delinqüència.

Comencem amb una arrachera al restaurant La Chata, en bona companyia. I a dormir que hi ha son. Dissabte, un esmorzar de bufet:



Un passeig per la FIL. El convidat era el Perú:



Òbviament enguany ja no hi havia la llibreria catalana, però encara algun llibre ens connectava amb la DCPMC. En aquest cas, un títol que n'inquietaria uns quants del sector Greenpeace i uns quants del sector Mayor Oreja: la prova que un escamot carod-rovirià estaria preparant l'arma nuclear (foto desenfocada, ho sento):



Passant per la barraca de Planeta la literatura denostada per Marsé se'ns ofereix com els saquets de sucre al supermercat (goita quin gènero!):



Enguany anàvem amb més gent, i vam pactar un recorregut de només dues hores i mitja per la FIL (limitació que no penso imposar-me mai més), de manera que em vaig concentrar en el llibre científic, que era la meva prioritat. Títols adquirits:

Probabilidad y estadística aplicadas a la Ingeniería
La calidad del aire en la megaciudad de México
Biogeografía

Sortint de la FIL, un mica de centre històric:



Després, uns ulls tapatíos ens van servir un dinar-sopar amb vistes cap a la plaça de la catedral:



Més tard, gaudir de les places del centre històric, i una volta en carruatge, com a autèntics guiris. Des del carruatge:



A la nit una mica de marxa per Zapopan. I de matinada cap a l'hotel, víctimes propiciatòries d'alguns voltors que fan de taxista a Guadalajara. Més o menys ja me'n defenso.

A l'endemà, esmozar de bufet, molt tardà, prolongat i conversat.... I cap a casa. Si això és guerra, que no vingui la pau.

(1) Riera Llorca, Vicenç (1994). Els exiliats catalans a Mèxic. Ed. Curial, Barcelona.

RECTIFICACIÓ: la citació correcta dels camions no és de Vicenç Riera Llorca, sinó d'Artur Bladé i Desumvila. És un llibre de la mateixa col·lecció de Curial (La mata de jonc), amb la mateixa enquadernació, tots dos dedicats a l'exili a Mèxic, i tots dos els tinc a la llibreria. La referència correcta és:

(1)
Bladé i Desumvila, Artur (1993). De l'exili a Mèxic. Ed. Curial, Barcelona.

6 comentaris:

el llibreter ha dit...

Quina enveja! Quina sort poder tafanejar per les editorials americanes! Com m'agradaria fer el bateig de l'Atlàntic tot anant cap a la fira de Guadalajara. Primer Guadalajara i després México DF i després Buenos Aires. Somniar és de franc, encara.

Salutacions!

Laura ha dit...

ets de Morelia, segur! :D demà o passat niré cap allà... vull veure les papallones Monarca! ;D a veure a qui enganyo que m'acompanyi (probablement ningú ja que m'havia d'acompanyar el meu exhiliat català localitzat a Mèrida, però s'ha trencat el peu i no vindrà a Puebla fins dissabte) Apa ciao!!!

Laura ha dit...

aiiii ja m'en torno!!! uff i és que no tinc cap mena de ganes de marxar. Vaig a catalunya, em queda una optativa i adecuar i presentar el projecte. Això significa un semestre més d'universitat catalana, i llavors ja seré enginyera si Déu vol. Però el més probable és que torni a l'estiu... a veure si és possible.

Geococcyx ha dit...

Llibreter: si la venir a la FIL no et compensa com a inversió professional, sempre hi pots venir com a turista. Si et pots muntar unes vacances a finals de novembre-primers de desembre, suposo que trobaries bitllets barats amb Aeroméxico i aterraries a Guadalajara amb una escala al DF a un preu raonable.

Parlant d'editorials mexicanes, el Fondo de Cultura Económica tenia un stand que no era un stand, era una llibreria com una plaça de toros, on hi vaig trobar precisament els últims dos llibres de la llista.

Salut!

Geococcyx ha dit...

Laura: em sembla que no hauràs tingut temps d'escalfar la cadira del despatx a la UDLAP (ni pel poc temps que has estat a Mèxic ni per tots els vaitges que ahs fet)... ;D

Pel què fa a Michoacán, jo ja no dóno més pistes sobre la meva ubicació. Espero que t'ho passis bé amb el teu "manso" o amb la persona que et pugui acompanyar a veure les papallones. Et recomano que no viatgis sola per Mèxic.

Salut i cuida't.

Anònim ha dit...

iep, en Sevilla és un gran profe! ..i una gran persona!
És curiós veure llibres de l'escola per Mèxic...