divendres, de gener 12, 2007

Yvonne de Carlo

Amb la mort d'aquesta actriu s'ha recordat aquests dies la seva participació a la sèrie The Munsters, en el paper de Lily Munster. De fet, la primera notícia que em va arribar de la seva mort va ser "s'ha mort l'actriu que feia el paper de Lily Munster". Bé, jo no tinc un especial record d'aquesta sèrie de culte; en canvi, Yvonne de Carlo serà sempre per a mi la sensual, imponent, Amantha Starr de Band of Angels (Raoul Walsh, 1957), estrenada a Catalunya com La esclava libre, i que jo vaig veure d'adolescent a la televisió

Tinc un record imprecís, però profund, molt marcat de la sensualitat d'aquest film que, d'altra banda, ha estat sovint menystingut per la crítica, que l'ha qualificat d'obra menor de Walsh. Jo no estic realment en condicions de discutir-ne la qualitat ni, fins i tot, l'argument detallat. Podríem resumir el plantejament dient que una dona sudista blanca resulta que és negra i la venen com a esclava. Com a espectador adolescent vaig tenir la percepció que el gran problema no semblava ser que una dona fos esclava, sinó que una dona clarament "blanca" fos venuda com a esclava perquè tenia unes gotes de sang negra. Bé, tenint en compte que Sydney Poitier surt al film, se suposa que aquest no era ben bé el plantejament, i el film fins i tot ha estat qualificat d'antiracista. Potser en plens anys cinquanta calia explicar als americans, amb el cas d'una dona "blanca", què significava l'esclavatge i el racisme, alhora que es posava en qüestió la classificació racial de les persones. Potser igual que González Iñárritu ha volgut explicar als americans d'avui què representa ser un mojado, en la carn d'uns gringuitos blanquets, perquè ho entenguin, al film Babel. Potser un recurs fàcil, però contundent.

No tothom pensa que aquest film de Walsh sigui dolent, i, cercant cercant, he trobat aquesta crítica en francès (de Boris Plantier a Sunset Boulevard), en què se'ns diu:

...sensuel, cruel, cynique, cet excellent film d’aventures de Raoul Walsh offre à Yvonne De Carlo son plus beau rôle.

...L’Esclave libre est un film très sensuel dans lequel la belle Yvonne De Carlo incarne l’objet de tous les désirs. Walsh ose beaucoup, filmant son actrice dans des poses très lascives pour l’époque ou dans des scènes aux connotations sado-masochistes évidentes...

Eeep! Confesso que vaig pecar...

[Fitxa del film a IMDB]

10 comentaris:

bandala ha dit...

Agrego algo más a tu trivia:
El papel cinematográfico que consagró a Ivonne de Carlo, fue el de Séfora, esposa de Moisés (Charlton Heston) en "Los diez mandamientos". Y la última película que filmó fue una cinta de horror, "La casa de las sombras", en 1976, coproducción Argentina-EU.
A falta de recuerdos adolescentes, Ivonne De Carlo ocupa mis más entrañables recuerdos infantiles en esa serie viejita y divertida, "La familia Munster".
Saluts.

Geococcyx ha dit...

Gràcies. Avui havia llegit que de Carlo havia fet aquest paper a "Los diez mandamientos", però és una pel·lícula que no he vist, o no recordo haver vist, i no l'he volgut comentar.
I un "tip" català: "Saludos" es diu "Salutacions" ;) També pots dir "Salut!", per desitjar, precisament, salut.

bandala ha dit...

Moltes gracies! El meu catalá es bé basic, com pots veura.

Salutacions i petós!

Anònim ha dit...

Això que dius (t'ho numero):

"[1] Potser en plens anys cinquanta calia explicar als americans, amb el cas d'una dona "blanca", què significava l'esclavatge i el racisme, alhora que [2] es posava en qüestió la classificació racial de les persones."

Ni idea si [1] és el cas. Potser sí. (Encara que aquesta mena d'alliçonaments el cinema americà no els hagi practicat mai de la manera que és norma en els culebrons de Tv3, que serien candidats difícils de batre al Premi a la Ficció Més Adoctrinadora del Món Mundial.) Però [2] em sembla molt més interessant per allò de la One-drop theory http://en.wikipedia.org/wiki/One-drop_rule

Geococcyx ha dit...

Això del "one drop" em deixa una mica acollonit...

Jo tampoc no estic segur que [1] fos la intenció del guionista o del director. Ara... que el cinema americà alliçona, trobo que sí que alliçona. I en concret, el tema dels drets civils i altres herbes es van "colar" a alguns films des del moment (més o menys) que aquests temes van estar al carrer.

Al mateix The man who shot Liberty Valence (1962), a què RMF va al·ludir fa unes setmanes, hi ha una lliçó, literal, de democràcia i contra la dicriminació racial, a l'escola de Shinbone, impartida per James Stewart en persona, tot i que el film és una pel·lícula de l'oest.

M'agrada l'escena, tot i que fa envermellir un pèl, per pamfletària:
Then he [Stoddard-James Stewart] asks Nora what she has learned about the United States. The immigrant Nora replies, "The United States is a republic, and a republic is a state in which the people are the boss." Finally, he asks what the basic law of the land is, clearly referring to the Constitution. Pompey [l'ajudant o esclau (?) negre de Tom Doniphon-John Wayne] replies, "It was writ by Mer. Thomas Jefferson of Virginia, and he called it the Constitution, and it begins with the words, 'We hold these truths to be self-evident, that..." but he forgets the rest. Stoddard notes that Pompey is reciting The Declaration of Independence and that the part Pompey had forgotten was the part that said "that all men are created equal." Stoddard adds, "A lot of people forget that part."
Aquí ho expliquen
Déu n'hi do...

. ha dit...

D'acord. John Ford també va dirigir Sergeant Rutledge (que quan es va estrenar en espanyol van traduir el títol per "El sargento negro"). I Chaplin va rodar El gran dictador. No sé si m'explico.

Potser és un inevitable pressuposar una doctrina. I de vegades pot ser que un director de cine (o un novel·lista o un lletrista de cançons...) vulguin presentar aquesta doctrina d'una manera especialment visible, sense estar disposats per això a convertir les seves obres en mers vehicles propagandístics i evitant ofendre la intel·ligència del personal (això es feina dels guionistes catalans).

No és estrany (diria que és lloable i tot) que voler fer, això, visible la teva doctrina sobre els drets civils als Eua de l'any 1962. Després, quan les coses han canviat, el cine civilitzat també ha canviat: mira el que diu Eastwoot sobre el fet que un actor d'una pel·lícula seva fos negre.

(Aquest article et pot interessar per continuar amb allò de la "gota".)

Geococcyx ha dit...

Em sembla que no veig prou sèries catalanes, però amb l'adoctrinament dels Telenotícies vaig ben servit...

Del Clint et devies referir a aquesta frase:

"The role could have been played by a white man or a black man or a man of any race. I'd like to think that we are at the point where it is irrelevant."

Salut!

Anònim ha dit...

He estat uns dies per Mèxic i m'he permès fer-te una referència: http://transeunt.balearweb.net/post/322/27736

Salutacions des de Barcelona

Pep

Geococcyx ha dit...

Gràcies, Pep. Molt interessant la història d'Isabel Turrent, que contes al teu blog. T'hi he deixat una nota.

Anònim ha dit...

Gràcies, ja veus que m'ho vaig passar bé al teu segon pais