dilluns, d’octubre 16, 2006

Notes del cap de setmana: comunions, massatges i vailet pàrking

.
Dissabte vam anar convidats una primera comunió, cosa bastant freqüent aquí a Mèxic. Era a una hora un pèl sorprenenent: les nou del matí. Després venia un esmorzar de bufet a la mexicana per als convidats, en un restaurant bastant bo. Tot, tanmateix, força senzill i familiar. Suposo que molts dels convidats se n'havien de tornar cap a Mèxic el mateix dissabte, i els convenia una celebració matinera. De tota manera, aquestes matinades eclesiàstico-gastronòmiques són bastant comunes en aquesta ciutat.

El cardiòleg m'ha passat un full amb tot allò que no puc menjar, i, com deia un capellà mallorquí, tot el què m'agrada, o és pecat o engreixa. De manera que vaig fer una mica de bondat: un plat de fruita amb iogurt i fruits secs, mig plat de barcacoa de xai amb patates (niii-noo-niii-noo), cafè i suc de taronja. Sort que m'estic cuidant. Durant el dinar van sortir insospitats temes mexicans, com que per moldre industrialment el xili habanero sec (la bomba atòmica dels xilis) hi ha qui es vesteix com per a la guerra química i bacteriològica, per tal d'evitar una intoxicació per capsaïcina.

A les dotze vam haver de deixar la festa, perquè teníem hora en un lloc on et fan una hora i mitja de massatges xinesos amb aromateràpia, per 200 pesos (14,7 EUR). Experiència que fa poc hem descobert i que ja hem repetit. Quedes com nou, i en acabar et donen una infusió d'espígol. Superades les reticències (em pensava que l'espígol no era d'administració oral: qui voldria una infusió de Moana o de Lavanda Puig...?), la bullidura d'espígol t'acaba de ressuscitar. Diu la meva germana que a Mallorca li cobren 40 EUR per una sessió d'aquestes, però crec que no té cap intenció de venir a viure a Mèxic...

Dissabte a la nit, sopar en un restaurant presumptament espanyol, amb pianista i rondalla. La rondalla es va esbravar d'interpretar clàssics de Los Churumbeles de España. Una institució d'alguns restaurants mexicans és el valet parking, copiat suposo dels EUA, que consisteix en donar les claus del cotxe a una persona, perquè te l'aparqui, i després, a la sortida, te'l vagi a buscar. Per una propina. Aquí valet ve del francès i vol dir servent o criat. Com que sol ser un noi qui dóna aquest servei, faig la broma que en podríem dir vailet parking! Curiosament, segons el diccionari de l'Encilopèdia Catalana, el terme vailet deriva de vaslet (occità i francès antics), que en francès ha derivat en valet, que, com ja he assenyalat, vol dir servent o criat. M'encanta el vailet parking!

Diumenge a la tarda, visita als multicinemes, a veure la pel·lícula Pretendiendo, una història a Valparaíso, Xile. Una comèdia romàntica intranscendent, amb la que he passat una bona estona, sobretot per la caricatura d'argentí femellut que broda Marcelo Mazarello, i per la impressionant Bárbara Mori. Belles imatges, també, de Valparaíso. Aquí un tràiler.
.

2 comentaris:

J: ha dit...

La institució del valet parking, o vailet parking com dius, aquí als Estats Units és un servei que només ofereixen els restaurants i hotels cars i has de pagar almenys 5 o 10 US$ més propina. A Cholula, un petit poble de Puebla, he trobat una taquería de la esquina amb valet parking... i una d'altra amb Internet inalàmbric i pantalla plana gegant per veure tots els partits de futbol o la telenovela de moda. Mentre navegues per Internet, a fora de la taqueria pots veure els gossos perseguint les gallines del veí...

Geococcyx ha dit...

Jo vaig estrenar el valet parking l'altre dia a un restaurant d'aprox 300 pesos per crani. Per aquí trobes aquest servei més aviat en locals així o més cars.
Havia aparcat pel meu compte, però després plovia tant, que el cambrer em va insistir que podien enviar un noi a buscar-lo. Així que vam fer un valet de-parking, i li vaig donar 30 pesos, segurament més del què donen per aquests llocs.

A Cholula hi vaig estar fa temps, a visitar la UDLAP, i la piràmide...