dimarts, d’abril 19, 2005

El darrer dalmatoparlant


Sempre - és un dir - m'havia intrigat saber perquè si els romans havien dominat tota la Mediterrània només es parlaven llengües romàniques a la Mediterrània Occidental (excepte el romanès) i, bàsicament, a la ribera nord. Naturalment que tot això s'explica per una romanització incompleta en algunes regions i per les invasions posteriors (eslaus, àrabs,...). Però m'estranyava que no en quedés res, del llatí, en uns territoris tan extensos.

La Wikipedia (amb la versió catalana Viquipèdia) és per a mi una font periòdica de sorpreses i d'inspiració. I descobreixo que hi ha d'haver una bona colla de lingüistes que s'han dedicat a emplenar els nombrosos articles d'aquesta hiperenciclopèdia dedicats a les llengües que es parlen i es desparlen.

El llatí va derivar al Nord d'Àfrica en una llengua anomenada - quines coses - nord-africà, que es va extingir al segle XV. Del nord-africà no en sé res més. Però vaig topar amb el dàlmata. El dàlmata era una llengua romànica que es parlava a Dalmàcia, la costa del què avui és Croàcia. Ja al segle XVI sembla que tenia problemes de supervivència, degut a la força de les llengües eslaves i a la influència veneciana.

El darrer dalmatoparlant va ser Tuono Udaina de l'illa de Veglia. Tot i que era sord, que feia vint anys que no parlava el dàlmata i, a sobre, no tenia dents, encara va poder transmetre milers de paraules i dades sobre l'idioma a un lingüista italià, que en fa escriure un llibre, que després es va perdre (abans, per això, s'havia traduït a l'alemany).

El final de la llengua dàlmata va ser tràgic. Ens explica la Wikipedia:

Tuone Udaina ... was the last native speaker of the Dalmatian language ... When he was killed by a landmine on June 10, 1898, the language became extinct.

Déu n'hi do. Avui el dàlmata, a part d'un gos, és el dialecte del croat que es parla a la costa dàlmata.

5 comentaris:

ha dit...

Quina tristesa ser l'últim parlant de la teva llengua, oi?

Geococcyx ha dit...

Si no en parles cap altra deu ser fotut, perquè no pots parlar amb ningú ;-)

Si en tens una altra, suposo que també. Aquest blog l'he fet no només per comunicar-me, sinó per fer-ho en català. Si no, aquí seria gairebé com si fos l'últim parlant del català...

el llibreter ha dit...

Si t'interessa el tema dels darrers parlants, potser pots aconseguir en anglès Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages -Veus que s'apaguen en català- de Daniel Nettle i Suzanne Romaine. Està molt bé.

Salutacions.

Geococcyx ha dit...

Gràcies pel tip, que diuen aquí. És un tema dolorós aquest, com a tema general, i més encara ho deu ser el llibre de l'Enric Larreula que comentes al teu blog (que no coneixia).

Per altra banda, vista l'experiència prèvia amb les llibreries d'aquesta noble ciutat mexicana, és poc menys que quimèric pensar que puc trobar Vanishing voices..., o la seva versió espanyola... Els vaig encarregar Siglo de caudillos d'Enrique Krauze (Anagrama), un llibre d'un mexicà sobre el segle XIX mexicà, i després de mesos d'esperar i insistir vaig desistir.

I això que havien mirat a l'ordinador i em van dir: en tenim un exemplar a tal llibreria (a una altra ciutat, és una cadena); tal dia va sortir cap aquí, no pot trigar gaire... Zzzzz. Encara l'espero.

De vacances a Catalunya, a una llibreria me'l van portar en 3 dies...

Anònim ha dit...

m'has ajudat a fer un traball sobre la llengüa dàlmata.
gracies.