dimarts, de maig 17, 2005

Homenatge al Reader's Digest


Als anys setanta encara corrien per casa uns números del Reader’s Digest dels anys cinquanta. Tenien l’empremta inequívoca d’aquella època: guerra freda i tradicional american way of life, ambdues coses en ple apogeu. Recordo un article titulat China Comunista: 650 millones de esclavos uniformes. També recordo els acudits militars, les històries de famílies estàndard americanes (em recordaven els Picapiedra, amb Wilmas i Pedros inclosos). I la idea que tot es pot resumir i adaptar (digerir!), i que tots mereixem que ens ho facin.... Restes d'aquells aires encara bufen pels Reader's Digest que avui compra la meva sogra.


En certa manera jo els dec la vida, als Reader’s Digest dels anys 1950. De fet, els dec la vida, literalment. L’història és una mica llarga. L’altre dia esmentava com la generació dels baby boomers nord-americans ens havia passat els seus mites i les seves icones generacionals. Un dels moments claus d’aquella generació (o potser per a la dels seus pares?) va ser sens dubte l’assassinat del president Kennedy.

Els qui queden d’aquella època tenen tots una resposta clara a la pregunta què feies quan van assassinar John F. Kennedy? Jo sóc del 61. Vull dir que difícilment me’n recordaria d’un assassinat que va passar el novembre de 1963. No me’n recordo del què feia aquell dia, però m'ho han explicat. Quan Kennedy era assassinat jo tenia dos anys i vuit mesos i m’estava ofegant per un accés de febre que em congestionava les vies respiratòries superiors. La meva mare va sentir un gemec meu al dormitori i va arribar corrents. Jo ja tenia els llavis blaus.

Amb una respiració boca a boca el tema es podia resoldre, si més no per sortir del pas. En aquell poble de primers dels seixanta, no tothom sabia fer la respiració artificial. Però, ves per on, mon pare havia llegit com fer el boca a boca. On? En un número del Reader’s Digest dels anys cinquanta. I va funcionar! Vaig respondre ràpidament. Quan va arribar el metge del poble, un senyor molt gran, potser ja jubilat, jo ja havia reviscolat.

Fa uns anys li vaig preguntar al meu pare: i te’n recordes de quin dia era? Diu sí, a l’endemà els diaris duien la notícia de la mort d’en Kennedy. Ve’t aquí què feia jo quan van assassinar el Kennedy!

I moltes gràcies, mumpare!

7 comentaris:

RMF ha dit...

només aquest fet ja justifica la publicació d'aquesta revista.

Teresa Amat ha dit...

Perquè després n'hagin dit tantes pestes, veus?
Curiositat (aquests dies es veu que es dóna això de les telepaties o el que sigui): diumenge, en un dinar familiar, celebrant els 80 anys de ma mare, ma filla va preguntar a una de les meves ties quants anys feia que era viuda, i de seguida, dues de les tres generacions allà presents vam recordar que el seu marit havia mort als 34 anys, el novembre del 63, pocs dies abans que matessin el Kennedy. I va dir que feia un temps que ell li deia: "aquest paio el pelaran, es veu a venir". Però ja no ho va saber. Jo no era tan petita com tu (ja anava a escola) i em recordo de les dues morts. I re, que en aquella sobretaula va passar el que sol passar en aquests casos: que gairebé veus el temps assegut allà entremig, com fotent-se del mort i de qui el vetlla (hi queda precís i tot) mentre sents (i et sents) dir: "i ja fa 41 anys!").
Au, matí sentimental, avui.

Teresa Amat ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Geococcyx ha dit...

Ramon, no puc estar més d'acord amb tu... ;-D

I em crida l'atenció, Teresa, que el teu oncle tingués aquesta "premonició". El Kennedy devia ser per a molts americans l'anticrist de la tradició (en ser del partit demòcrata i catòlic), però em pensava que aquests detalls potser aleshores no s'apreciaven des d'aquí. Com a mínim abans de l'assassinat.

Per cert, de l'assassinat de Robert Kennedy sí que me'n recordo.

Pel què fa al pas del temps, encara em recordo quan em meravellava que "ja" feia dos anys que havien passat algunes coses...

Saravá ha dit...

Quina història tan forta. Jo sóc del 66, per tant del Kennedy només he vist els resums anuals. Els meus pares recorden el que van fer, és cert. I jo recordo haver començat a llegir coses del Readers Digest de ben petita i curiosament m'agradava molt. Explicaven coses per a mi insòlites... Vés per on!!

Geococcyx ha dit...

Darrerament, entre ca'n RMF i ca'n Geococcyx, la gent ens estem despullant amb el tema de l'edat...
;-D

Teresa Amat ha dit...

:-( em sento totalment en pilota picada.