Homenatge al Reader's Digest

Als anys setanta encara corrien per casa uns números del Reader’s Digest dels anys cinquanta. Tenien l’empremta inequívoca d’aquella època: guerra freda i tradicional american way of life, ambdues coses en ple apogeu. Recordo un article titulat China Comunista: 650 millones de esclavos uniformes. També recordo els acudits militars, les històries de famílies estàndard americanes (em recordaven els Picapiedra, amb Wilmas i Pedros inclosos). I la idea que tot es pot resumir i adaptar (digerir!), i que tots mereixem que ens ho facin.... Restes d'aquells aires encara bufen pels Reader's Digest que avui compra la meva sogra.

En certa manera jo els dec la vida, als Reader’s Digest dels anys 1950. De fet, els dec la vida, literalment. L’història és una mica llarga. L’altre dia esmentava com la generació dels baby boomers nord-americans ens havia passat els seus mites i les seves icones generacionals. Un dels moments claus d’aquella generació (o potser per a la dels seus pares?) va ser sens dubte l’assassinat del president Kennedy.

Els qui queden d’aquella època tenen tots una resposta clara a la pregunta què feies quan van assassinar John F. Kennedy? Jo sóc del 61. Vull dir que difícilment me’n recordaria d’un assassinat que va passar el novembre de 1963. No me’n recordo del què feia aquell dia, però m'ho han explicat. Quan Kennedy era assassinat jo tenia dos anys i vuit mesos i m’estava ofegant per un accés de febre que em congestionava les vies respiratòries superiors. La meva mare va sentir un gemec meu al dormitori i va arribar corrents. Jo ja tenia els llavis blaus.

Amb una respiració boca a boca el tema es podia resoldre, si més no per sortir del pas. En aquell poble de primers dels seixanta, no tothom sabia fer la respiració artificial. Però, ves per on, mon pare havia llegit com fer el boca a boca. On? En un número del Reader’s Digest dels anys cinquanta. I va funcionar! Vaig respondre ràpidament. Quan va arribar el metge del poble, un senyor molt gran, potser ja jubilat, jo ja havia reviscolat.

Fa uns anys li vaig preguntar al meu pare: i te’n recordes de quin dia era? Diu sí, a l’endemà els diaris duien la notícia de la mort d’en Kennedy. Ve’t aquí què feia jo quan van assassinar el Kennedy!

I moltes gràcies, mumpare!