Acabava de llegir l'article-celebració de Marta Pessarrodona a l'Avui sobre el 60è aniversari de l'estat d'Israel, quan en un escrit d'Alfons Quintà al mateix diari trobo la frase: A Catalunya hi ha una pretesa i embafosa especialista d'Israel que practica la injúria delirant. M'he quedat amb el dubte de si es referia a Marta Pessarrodona o a Pilar Rahola, tot i que no em consta que cap d'elles practiqui la injúria delirant.
Pretesa+embafosa+injúria+delirant = Coses del Quintà.
Tanmateix, Alfons Quintà cridava l'atenció sobre un tema força interessant. El Consell de la Joventut de Barcelona va organitzar unes jornades a favor de la causa palestina, des d'unes premisses força extremistes: l'estat d'Israel no té dret a existir, els israelians ocupen Palestina des de fa 60 anys, els israelians practiquen l'apartheid, etc. En definitiva, els arguments que s'han esgrimit en totes les guerres que han portat els àrabs de victòria en victòria. Aquest és el punt de vista de la joventut de Barcelona? El CJB es va permetre, fins i tot, convidar la palestina Leila Klahed, una antiga segrestadora d'avions civils, i membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (nom, per cert, de ressonàncies brianianes), una organització que la Unió Europea té catalogada com a terrorista. La novetat que ens donava Alfons Quintà és que li van denegar el visat a Khaled, i que la seva intervenció a les jornades es va haver de fer per videoconferència. Les joventuts de CDC s'havien oposat a la presència d'aquesta dona a les jornades, i la denegació de visat a Khaled s'ha de veure com una petita victòria política d'aquesta formació, tot i que va ser la Unió Europea qui va pressionar perquè es denegués el visat, segons Quintà.
En tot cas: per molts anys, Israel (1948-2008), i que els dirigents israelians i, especialment, els palestins cedeixin en les qüestions essencials per poder completar el mandat de l'ONU del 1947, amb el naixement, ara, de l'estat palestí. Si Israel no cedeix en els temes de Jerusalem i de la colonització de Cisjordània, i si els palestins no deixen de votar majoritàriament Hamàs, un grup decidit a crear un estat islàmic sobre les cendres de l'estat d'Israel, serà molt difícil que l'estat palestí i la pau arribin mai a l'Orient Mitjà.
Traducció automàtica d'aquest text: en es fr
Pretesa+embafosa+injúria+delirant = Coses del Quintà.
Tanmateix, Alfons Quintà cridava l'atenció sobre un tema força interessant. El Consell de la Joventut de Barcelona va organitzar unes jornades a favor de la causa palestina, des d'unes premisses força extremistes: l'estat d'Israel no té dret a existir, els israelians ocupen Palestina des de fa 60 anys, els israelians practiquen l'apartheid, etc. En definitiva, els arguments que s'han esgrimit en totes les guerres que han portat els àrabs de victòria en victòria. Aquest és el punt de vista de la joventut de Barcelona? El CJB es va permetre, fins i tot, convidar la palestina Leila Klahed, una antiga segrestadora d'avions civils, i membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (nom, per cert, de ressonàncies brianianes), una organització que la Unió Europea té catalogada com a terrorista. La novetat que ens donava Alfons Quintà és que li van denegar el visat a Khaled, i que la seva intervenció a les jornades es va haver de fer per videoconferència. Les joventuts de CDC s'havien oposat a la presència d'aquesta dona a les jornades, i la denegació de visat a Khaled s'ha de veure com una petita victòria política d'aquesta formació, tot i que va ser la Unió Europea qui va pressionar perquè es denegués el visat, segons Quintà.
En tot cas: per molts anys, Israel (1948-2008), i que els dirigents israelians i, especialment, els palestins cedeixin en les qüestions essencials per poder completar el mandat de l'ONU del 1947, amb el naixement, ara, de l'estat palestí. Si Israel no cedeix en els temes de Jerusalem i de la colonització de Cisjordània, i si els palestins no deixen de votar majoritàriament Hamàs, un grup decidit a crear un estat islàmic sobre les cendres de l'estat d'Israel, serà molt difícil que l'estat palestí i la pau arribin mai a l'Orient Mitjà.
