dilluns, de maig 26, 2008

Comiat de Cartes de Mèxic

L'1 de juny del 2004 jo saludava tímidament la blogosfera des d'aquestes pàgines. Rellegint els disset apunts de juny del 2004, veig que bona part dels temes i les obsessions que han anat desfilant per Cartes de Mèxic ja treien el nas en les primeres setmanes d'escriptura. Han estat quatre anys d'explicar en 646 escrits una part d'allò que he vist i viscut a Mèxic i des de Mèxic: de la Guajolotero experience al canvi climàtic, de San Miguel de Allende a les missions de Fra Juníper, de The man who shot Liberty Valence a les funeràries amb playstation, de la llum i els cels de l'altiplà a les foscors de la política mexicana o catalana, i de Los Guacamayos a Los Churumbeles de España. Cada 2-3 dies, de mitjana, he deixat el testimoni de petites i no tan petites coses que passaven al meu voltant o molt més enllà. He xalat molt de fer-ho, i la major part del temps ha estat una necessitat.

Diverses microgeneracions de lectors han passat pel blog, alguns deixant comentaris, més o menys sucosos però sempre respectuosos. Amb el risc d'oblidar-ne uns quants, recordo els inicis amb Litus (Cafè Litus) i alguns altres. Més tard, i amb diferent intensitat, Carles Miró (Notes al marge) Eulàlia Petit (Barcelonetes), RMF (Menacorde), Lola (Paraules), Teresa Amat (Les paraules i els dies), CCS (única lectora que no només he conegut personalment gràcies al blog, sinó que també m'ha visitat a l'altiplà mexicà), Laura Fructuoso, Gemma, Jose (el catalano-mexicà de Dallas), Saravá (La mesa del rincón), Subal (La segona perifèria), Mai9 (Mai9), Tristany (Els papers d'en Tristany), Benjamí Villoslada (Bitassa a lloure) i, algun cop, El Llibreter. Més endavant, han deixat pocs o molts comentaris Pep Pomar (L'arbre de pisos), Eva Piquer (la mateixa), Bandala (Ondinnonk), EM (Senyor Boix), Gregorio Luri (El Café de Ocata), Eule, Bandala (Ondinnonk), Mus (El trópico de Mus), Maria Folch (El meu país d'Itàlia) o Berenguer Camps (El país de la gomina/Reflexions d'un indiano). Darrerament, també Miq (La Llumenera de Nova York), Ferran (The Berlin Chronicles) o Rafa Ocaña. Algunes persones properes m'han llegit fidelment sense fer cap comentari, com la M.G., el M. i la C., la M., l'A., l'E., el J., la G. i el M.. I altres lectors anònims m'han llegit des de (gràcies, Sitemeter) Barcelona, Tarragona, Sabadell, Mallorca, Eivissa, Galícia, Madrid, Seül, Mountain View, Quebec, París, Londres, Leuth, Lloret de Mar... Gràcies a tots aquests i a les 50.000 visites d'aquests anys.

En fi, tanco la barraca de Cartes de Mèxic perquè trobo que ja he dit tot el que volia dir en aquest format. No descarto tornar a la blogosfera. M'atreu la idea d'un blog no anònim, però ho veig difícil mentre visqui a Mèxic, per raons que no vénen al cas. Els comentaris seguiran oberts uns dies més. Els meus escrits seguiran aquí penjats, si més no per un temps. I confio, potser, en alguna mena de retrobament. Adéu a tothom.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

21 comentaris:

maria ha dit...

Espere que siga un a reveure. Si tornes te trobaré...
M'ha agradat molt llegir-te, gràcies.

Maria

Mus ha dit...

Gracias por escribir, Geo, y por tu sensatez.

Nos estammos viendo.

subal ha dit...

Ha estat un gran plaer llegir-lo, benvolgut senyor Geococcyx. Espero poder retrobar-lo en algun altre blog, quan hagi de ser així.

Una salutació ben codial!

S.Q.

mai9 ha dit...

què dius!!!

home, una cosa és que viatgis a Catalunya i l'altre que no escriguis més!

és que, és que, és que, és que, és que!

Geococcyx ha dit...

Gràcies Maria. També pel teu blog, que ara es multiplica en italià. Au revoir...

Geococcyx ha dit...

Gràcias Mus,.. eh... ¿te refieres a la sensatez de dejar de escribir?
;-)

Geococcyx ha dit...

Gràcies Sr. Subal, aprecio molt el seu comentari, i constato que vostè encara voltava per aquí. Cordialment.

Geococcyx ha dit...

Mai9! Tu sempre al peu del canó! Efectivament, són dues coses diferents, i és que el comiat ja el venia rumiant (i escrivint) de fa setmanes. Gràcies, maco, i salut!

Rafa ha dit...

Esperem poder seguir disfrutant dels teus escrits, allà on siguis! Gràcies i fins aviat de nou!

l'anònim de l'aixeta de piu ha dit...

Com a català resident a Gràcia, mexicà d'adopció i mexicaire anònim t'enyoraré força.

Adéu i moltes gràcies pels bons moments blocaires.

pd: encara tinc pendent passar pel Superama a comprar llom "la barcelonesa".

Berenguer ha dit...

Estimat Geo, això, sense tu, no serà el mateix. Estic esmaperdut i favagirat. Però em recuperaré. Moltes gràcies!

Geococcyx ha dit...

A l'anònim de l'aixeta de piu. Al món hi ha dues classes de persones: les que s'han rentat les mans alguna vegada amb una aixeta de piu, i les que no ho han fet mai. Tu i jo tenim el privilegi de pertànyer a la primera categoria... I ho hem pogut explicar.

Berenguer, seguiré visitant el teu blog. Salut!

I salut, Rafa, també!

lola ha dit...

Adéu (de moment), Geo, i una abraçada. Ha estat un plaer.

Lola

Alexandre ha dit...

Mai m'he decidit a escriure comentaris fins que ja ha estat massa tard. Però que quedi constància que també et trobarem a faltar uns quants lectors anònims. Gràcies i bona sort amb properes aventures blocaires!

Geococcyx ha dit...

Lola: Una abraçada, també. I felicitacions pel teu retorn.

Alexandre: Jo no he estat gaire "comentarista" de blogs, tampoc, o sigui que comprenc la teva actitud de lector lector. Bona sort també.

mai9 ha dit...

Hi hauria mil coses per enllaçar, però aprofito aquest presumpte final de bloc per generar un índex iconoclàstic amb dos enllaços que sempre m'han fet gràcia:

Les solteres no van al ginecòleg

La rentadora no renta

Ferran ha dit...

Caram, deu haver-hi una mena de passa pre-estiuenca, amb això del tancament (provisional o no) de blogs.
Bona sort amb el que t'arribi, i potser fins una altra ocasió!
Salut.

Geococcyx ha dit...

Mai9:
Ja m'he fixat que t'havien cridat l'atenció, em penso que vas penjar algun d'aquests apunts a l'SpainNews. Salut!

Ferran:
Veig que tu has fet una pausa a The Berlin Chronicles. Pel que fa a "Cartes de Mèxic", per a mi és un tancament definitiu. Com a bloguista no em dono per mort, però no tinc cap nou projecte a la vista.

Anònim ha dit...

Llàstima, tot sovint esmorzava amb
els teus clàssics mexicans i mallorquins.
Ho trobaré a molt a faltar.
Sort en la nova singladura!
Ha estat un plaer.
AVP

rmf ha dit...

Males noticies. Sembla que els 3 anys de blogs és un límit insuperable; a tu t'han faltat uns dies. Espero que ens retrobarem en un altre lloc o blog. Que et vagi molt bé el teu nou projecte!

una abraçada

rmf

Geococcyx ha dit...

Gràcies RMF, però ja són quatre anys, aquest 1 de juny... Veig que tens el teu blog "aletargat". Que sigui el que hagi de ser. Una abraçada.