dimarts, de juny 21, 2005

Sky, Johnny Guitar i altres herbes

Tres mesos sense veure TV per satèl·lit. Dos mesos per una sobrecàrrega de feina que m’ha deixat sense temps ni ganes. Se'n diu impotència televident. L'altre mes sense TV va ser perquè DirectTV va fer fallida i bona nit si et colgues...

Acabem de contractar Sky, que ara té pràcticament el monopoli de la TV per satèl·lit de pagament a Mèxic. Els primers dos mesos de contracte tenim tots els canals, com sol passar en aquests casos. Novetats respecte a DirectTV: la televisió en francès TV5, Cosmopolitan TV, molts canals de cinema, entre ells Cinecanal Classics, on ja he pogut veure The man who knew too much (1956), d'Alfred Hitchcock (aquí una ressenya més favorable, en una pàgina dedicada a Doris Day), i Johnny Guitar, de Nicholas Ray, que vaig veure per n-sima vegada ahir mateix.

Johnny Guitar és un peliculón, que a estones sembla una obra de teatre, amb Joan Crawford en su apogeo. ¿O era ya perigeo?, com va dir Guillermo Cabrera Infante. Em temo que Vienna, el paper de la Joan Crawfod va ser un dels primers papers de dona independent en la història del western. La mateixa Joan Crawford va fer modificar el guió per donar més relleu i protagonisme al seu personatge. L'ambient de la filmació va ser infernal (vegeu això), amb disputes entre Joan Crawford i gairebé tothom (Mercedes McCambridge, Sterling Hayden i senyora...) però ens queda l'obra, que ja és un film mític. Em sembla que va ser la primera pel·lícula de l'oest que vaig veure en anglès, cap allà a l'any 1981. Esteve Riambau va escriure això (pdf) en el centenari del naixement de Joan Crawford.

Tornant a la televisió, hi ha més novetats a Sky, però no he tingut temps de revisar-les totes. I m'oblidava del canal María Televisión, que no és un canal dedicat a la marihuana, sinó un canal catòlic.

P.S: Avui he pogut tornar a veure Les invasions barbares, que ja vaig comentar.