dilluns, de juny 13, 2005

Un dissabte qualsevol


05:30 h. Em desperto com sempre amb la samarreta suada, i em llevo a canviar-me-la. Aprofito per navegar una estona per internet, i em torno a ficar al llit a les 06:30 h.

08:30 h. Em desperta la senyora perquè a les 09:30 h vindrà el paleta a acabar d'enrajolar les parets de la dutxa (s'ha hagut de refer tot l'enrajolat). Em dutxo en dejú a la dutxa mig enrajolada. Menjo un plat de iogurt natural amb flocs de blat de moro, muesli i mel. Em faig un cafè ben negre amb la cafetera alemanya de filtre, i una bona tassa de cafè amb llet (el
cafenllet de tota la vida), amb 7 galetes maria. Galetes Quely no more.

09:20 h. Acompanyo la dona a classe d'anglès i torno ràpid a obrir-li al paleta.

09:40 h. El paleta m'espera a la porta de casa. Es tanca a la cambra de bany a seguir amb la feina.

10:00 h. Arriba la Chayito amb el seu fill de cinc anys. És la dona de fer feines. Com si fos la formiga atòmica, començar a deplegar la seva activitat per la casa, fent l'escurada, posant rentadores i tota la pesca, mentre comença a preparar una olla de lenties. De llenties i de tones de comí que hi posa. El nen s'asseu al sofà i li poso qualsevol dels mostruosos programes infantils que fan a la TV.

10:45. Me'n vaig a una
plaza (centre comercial amb pretensions de mall) a canviar-me la corretja de plàstic del meu rellotge de plàstic, que ja s'ha tallat. Se m'oblidava que les botigues de la plaza obren a les onze o més tard. Me'n torno cul batut i cara alegre. Ho deixo per més tard

11:00. Entro al Walmart a omplir el carretó. Mangos (ja s'acaba la temporada del mango),
bolillos (panets) i imitació de croissants, danoninos (petit suisse), tonyina, cafè, galetes, pernil, i altres herbes , fins omplir el carro uns 3/4, $645.

11:40. Cap a casa. La Chayito m'ajuda a guardar les coses.

11:50. Me'n vaig a canviar la corretja a un mercat popular del centre. I a comprar un enciam. Per tal que no
em vegin la cara, li pregunto a la Chayito què val una corretja de plàstic s'un rellotge de plàstic: em diu que uns $15.

12:00. Deixo el cotxe a un aparcament a prop del centre, a $10/h. El carrer del mercat és ple de gent, com sempre. Fa un dia assolellat, i un aire encara fresquet que baixa dels
mezquitales. Sonen acordions a les cantonades i equips de música amb rancheras a les botigues. És un moment de tranquil·litat, insòlit durant les darreres setmanes, que han estat de massa feina. Arribo al mercat i passo per davant un marxand que ven CD i DVD pirates. Un top manta sense manta, perquè té el gènere damunt una taula.

Me'n vaig directe a comprar l'enciam ($5,50) i sento un grup de
norteñas que canta al lateral superior del mercat. Un altre moment de poètica [barata] de corremón. Em posen una corretja nova per ($30), el doble del què em deia la Chayito. Després veig que a fora el top manta, que també en ven, me'n demana $35. O tinc cara de ruc-ric, o la Chayito s'equivoca amb el preu de $15. No ve d'aquí.

13:15. Arribo a casa. La Chayito i la meva dona estan de confidències mentre la primera planxa. Ja no tindrà temps de rentar l'enciam amb aigua i sabó i de desinfectar-lo 20 min amb una solució de ClO2 (són els nostres estàndards de desinfecció de verdures).

14:00. Sortim a dinar (les llenties queden per a l'endemà) a un restaurant italià una mica
kitsch (decorat amb imitacions dels frescs de la Capilla Sixtina), però el menjar i el servei són bons. Rotlles d'albergínia amb formatge de cabra al forn, papardelle alla putanesca, filet de congre al ajillo, que aquí vol dir allada amb chile pasilla. Apfelstrudel acompanyat amb gelat de vainilla (gelats d'avellana i d'ametlla no more).

16:30. Migdiada a casa.

18:30. S'acaba la migdiada.

20:00. Entrem al cinema a veure
La intérprete, amb la Nicole Kidman. Tot una mica fred, recargolat, i a estones incomprensible. Ja no saben què han de fer per trobar una història diferent i acabar explicant el mateix de sempre. La suspensió de la incredulitat no s'acaba d'instal·lar a la sala.

22:15. Sortint del cine, trucada perduda d'una amiga. Ens trobem amb ella i el seu
manso. Anem a un sushi bar. El menjar és infecte, però l'ambient i la companyia són agradables, amb uns paios que s'atreveixen a tocar A horse without a name, i aquella cançó tan coneguda del Santana, que no me'n recordo com es diu... El manso, que no coneixíem, ha vingut del DF a passar el cap de setmana, i no se'n pot avenir que la gent deixi cotxes cars aparcats al carrer, com ara Audis o BMW, cosa que no passa al DF (volarien).

01:30. A fer nones.

2 comentaris:

RMF ha dit...

quins crims deus amagar per a despertar-te suat a els 5:30? Potser és l'angoixa de saber que no t'has desenganxat encara de les maries no more, que jo vaig poder abandonar després d'un tractament de xoc a la Quirón.

Geococcyx ha dit...

Sens dubte. A la Quirón em van declarar cas perdut d'addicció galetaire. Em van recomanar un allunyament geogràfic de la galeta maria, però aquí també hi ha galetes Marbú Dorada. Res a fer...