dimecres, de juny 01, 2005

Aigua, matxets i clubs de golf


En aquesta ciutat mexicana, quan s'inauguri d'aquí a uns mesos una altra depuradora, ja seran uns 1.000 litres per segon (L/s) d'aigua residual depurada que es reutilitzaran en el reg agrícola i de jardins. Poca broma. Això són uns 86.400 m3/d, és a dir, més del doble del volum d'aigua residual generada per la ciutat de Manresa.

Com es distribuiran aquests 1.000 L/s? Arribarem a 700 L/s destinats al reg agrícola suburbà (ara més de 200 L/s), per a uns pagesos que no paguen ni un cèntim per l'aigua. Uns altres 130 L/s ja es fan servir en el reg d'un enorme parc públic urbà. Uns 40 L/s en un camp de golf, i la resta, en petites quantitats, en el reg de cementiris d'estil americà (amb tombes a terra i coberts de gespa), clubs esportius i cases particulars en urbanitzacions de luxe.

La font gairebé única d'abastament d'aigua potable són els pous. Vull dir que l'aigua residual tractada era originàriament aigua de pou. La sobreexplotació dels aqüífers ha fet baixar el nivell freàtic: l'aigua d'abastament ja s'ha d'extreure de 150-270 m de fondària, amb un cost energètic aproximat d'1 kWh/m3 (només d'extracció).

Com que l'evapotranspiració potencial és molt superior a l'escassa pluviometria, i les pluges són estacionals i sovint torrencials, la recàrrega dels aqüífers és insuficient. D'aquí la davallada del nivell freàtic. Amb aquest panorama, assegurar la recàrrega dels aqüífers hauria de ser una prioritat en la política de l'aigua. L'extensió contínua de la taca urbana (el creixement de la població és del 2.5% anual), i el model d'urbanització a base de casetes unifamiliars, en definitiva, l'extensió horitzontal del ciment, no ajuden gaire la infiltració de l'aigua de pluja.

La via lògica seria recarregar aqüífers amb aigües residuals depurades de molt bona qualitat. Però les administracions no tenen calers per assumir els costos d'aquest tractament. Per què? Doncs perquè els polítics no s'atreveixen a cobrar el cost total real de l'aigua. Certament, cobrar el cost real de l'aigua pot tenir un cost polític, i si no que ho preguntin a l'anterior govern de la Generalitat, que va haver d'afrontar una sublevació de contribuents a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Molta gent a Mèxic no podria pagar el cost real de l'aigua, però quan passejo en el meu vochito per la ciutat, quedo esborronat de la quantitat de cotxes de gran cilindrada i camionetas (monovolums, minivans, 4x4,...) que em passen pel costat (per no dir per sobre), i penso que si tota aquesta tropa té calers per omplir el dipòsit de benzina cada setmana, bé en tindrien per pagar l'aigua que gasten, i la dels seus veïns que no la poden pagar...

Aquesta seria la via perquè els poder públics poguessin decidir realment quina ha de ser la gestió de l'aigua. En aquests moments, qui decideix la gestió?: una colla d'espavilats. D'una banda, els espavilats del matxet: una petit grup de camperols que a base d'actes il·legals, inclosos el robatori d'aigua i les amenaces amb matxets, aconsegueixen aigua residual depurada de franc per als seus cultius (de fet, ells la voldrien sense depurar, que porta més nutrients). La resta es fa servir en el reg de parcs públics i mitjanes de carrers. De l'altra, empresaris de l'aigua, que es dediquen a depurar aigua residual municipal i a vendre-la uns 8-10 $/m3 a cases particulars (per regar el jardí), camps de golf, cementiris,...

Gran part de tota l'aigua de reg s'evapora i mai no arriba a les capes freàtiques, de manera que aquesta reutilització, en principi tan lloable, no serveix en absolut per regenerar els aqüífers. És veritat que seria molt pitjor que aquests 1.000 L/s d'aigua regenerada per a reg sortissin directament del pou, però a aquestes alçades ja no ens podem conformar pensant això, perquè la situació se segueix agreujant.

Encara una altra reflexió. En un territori semiàrid, amb un grau elevat de desertificació, (és lògic que tinguem un parc urbà de mida kaguama, tot poblat d'arbres, recobert de gespa, regat per milers d'aspersors, i que hi gastem 130 L/s d'aigua, ni que sigui regenerada? ¿És lògic que un cementiri d'aquesta ciutat estigui completament cobert de gespa, i que sembli el cementiri d'Arlington, Virginia, on segurament plou tant que no cal ni regar la gespa? ¿És lògic que les urbanitzacions que es construeixen tinguin la mateixa flora als jardins que, per exemple, a Hamilton, Ontario? Em sembla que ens cal descobrir la xerojardineria (pdf), i alguna cosa més...

7 comentaris:

frederic ha dit...

Són temes molt complicats aquests que exposes. Però l'aigua és un bé insustituible i hauriem de tractar-la millor.

RMF ha dit...

molt complet l'informe, i molt interessant. Per cert, per molts anys, ja que sembla que el blog compleix el primer any en antena.

Geococcyx ha dit...

Gràcies nois per l'interés. Un informe una mica enciclopèdic. Per cert, l'aniversari serà el 30 de juny.
Hi arribarem!

Geococcyx ha dit...

Gràcies nois per l'interés. Un informe una mica enciclopèdic. Per cert, l'aniversari serà el 30 de juny.
Hi arribarem!

RMF ha dit...

com que el 30? si el primer post és de l'1

Geococcyx ha dit...

Ep, ja tens raó! Doncs un tot any complert. Sembla mentida que ja n-hi hagi amb més de tres anys. Que ja existia el Blogger, o ho devien fer amb un editor de págines...?

Anònim ha dit...

No he llegit tots els posts sobre Mexic (que par cert em semblen molt interessants) pero has comencat aquest post dient "en aquesta ciutat mexicana", i jo em pregunto, "quina ciutat?".