dimecres, de setembre 15, 2004

Jaime Nunó i l'himne mexicà

Avui és el 150 aniversari de l'himne nacional mexicà, la música del qual va ser composta per Jaime Nunó Roca, Jaume per als amics. Aquest català era un músic militar espanyol, que va néixer a Sant Joan de les Abadesses, i va servir a la província de Cuba (igual que el Sahara espanyol als llibres de text de la meva infantesa, Cuba havia estat una província espanyola més, com Zamora, per exemple), on va reorganitzar les bandes de música militars.

Allà va conéixer Antonio López de Santa Anna, qui el va reclamar després a Mèxic, perquè reorganitzés les bandes militars mexicanes. Quan es va convocar un concurs per fer l'himne mexicà, ell en va fer la música, i va guanyar. Curiosament, mai li van pagar la feina, però sembla que es va quedar els drets d'autor de l'himne.

Jo diria que l'himne de Nunó té una certa semblança amb un fragment de Les noces de Fígaro de Mozart o, parafrasejant l'expresident Núñez(*) del Barça, Les noces de Fígaro (1785) se semblen a l'himne mexicà (1854).

L'himne mexicà genera entre alguns mexicans reaccions fisiològiques curioses, com en aquest, que declara en un diari:

Oyes el Himno en el extranjero y el cuerito entero se te arruga de orgullo; empiezas a rascar la tierra como los toros.

Salvant les distàncies, i sense tenir cap gana de gratar la terra com els braus, el legendari autoodi après dels catalans bloquejaria qualsevol reacció de desinhibició nacional remotament semblant a aquesta...

(*) Núñez va dir un dia que la ciutat de Barcelona portava el nom del club!