dimecres, de setembre 01, 2004

Figues de moro



Quan vivia al meu poble, abans d'emigrar a la regió de Barcelona, les figues de moro eren un plaer d'un cop a l'any. És a dir, en ser la temporada, la meva àvia o uns amics d'una masia, ens portaven un dia un plat de figues de moro - pelades o no - i era tot un esdeveniment menjar-me-les. De llavors ençà, menjar-ne ha estat cada cop més extraordinari.

Aquí de les figues de moro en diuen tunas. És una paraula d'origen nàhuatl (la llengua dels asteques), i és el fruit del nopal (la figuera de moro). Aquests dies te les venen pelades o sense pelar, dins bosses de plàstic, als semàfors, als carretons ambulants aturats a la vorera, als mercats... Aquesta mitja dotzena, pelades, em van costar 10 pesos (72 cèntims d'euro), segur que encara me les varen vendre cares.

De les figueres de moro es mengen també les fulles tendres (nopalitos), cuinades. També fan una espècie de torró de figa de moro, dolç, que en diuen queso de tuna. No m'entusiasma.

El blat de moro i la figa de moro no són d'origen nord-africà, com el seu nom podria indicar, sinó que provenen d'Amèrica. Pel que fa al blat de moro, els mallorquins han estat més savis i l'anomenen blat de les Índies. Correcte, ja sabeu que les Índies era el nom que donaven a les terres d'Amèrica (equivocadament, per això). També en francès es pot dir blé d'Inde, com diuen sovint al Quebec.

A part de tot, qüestió política: encara es pot dir blat de moro? i figa de moro? No serà aviat políticament incorrecte? :-D