dimarts, de novembre 22, 2005

Xinesos a Gales


Diumenge a la tarda, sessió casolana de cinema amb The Inn of the Sixth Happiness(1), una bella pel·lícula en cinemascope de l'any 1958, per $99 el DVD. L'havia vist de petit als anys setanta i me'n recordava de poc més que la cançó. De fet, em pensava que la cançó era en xinès però veig que era en anglès. Us ho dic com a prova del meus coneixements d'anglès en aquella època.

Una Ingrid Bergman 16 anys més gran que a Casablanca fa el paper protagonista de Gladys Aylward, una dona molt més independent que l'Ilsa Lund de Casablanca. Contra els consells de tothom, una noia anglesa que treballa al servei domèstic se'n va a la Xina abans de la Segona Guerra Mundial, a fer de missionera. No sabem si converteix gaire gent al cristianisme, però cada nit dóna sopar i allotjament als traginers xinesos que passen pel poble amb les mules. El cuiner xinès els explica històries de la Bíblia, en versions no sempre ortodoxes. Tot això mentre Gladys posa a les ordres el mandarí de la regió i enamora un improbable coronel euroasiàtic interpretat per l'alemany Curt Jurgens (una espècie de germà bessó de John Wayne).

Mentrestant, Gladys ja és xinesa i es diu Jen Ai. Fa d'inspectora de peus (2), adopta uns quants orfes xinesos, i quan ve la guerra acaba acollint-ne un centenar i salvant-los dels japonesos, en una perillosa travessa de 170 km per les muntanyes. Tot això basat en la vida real de la missionera anglesa Gladys Aylward. Per cert, els subtítols californians en deien misionaria. Un dia parlarem dels subtítols nord-americans en espanyol.

Bé, un film extraordinari. Un film de xinesos sense gairebé cap xinès (coses d'aquell temps), i filmat molt oportunament al nord de Gales. De fet, el director Mark Robson va dir: It's fantastic. North Wales looks far more like China than China.

És a dir: És fantàstic. El nord de Gales se sembla molt més a la Xina que la Xina.

(1) Estrenada a casa nostra com a El albergue de la sexta felicidad, i a Amèrica Llatina com a La posada de la sexta felicidad. Per als milers de lectors de la Catalunya Nord direm que s'hi va estrenar com a L'Auberge du sixième bonheur.
(2) Es dedicava a convèncer mares i pares xinesos que no embenessin els peus a les seves filles (costum arrelat en aquelles terres, amb l'objectiu que les dones tinguessin els peus petits).