dissabte, de novembre 05, 2005

Ministeri públic


Fa quinze dies vaig viure l'experiència d'anar amb la meva companya i esposa al Ministerio Público (és a dir, a la fiscalia) a denunciar un robatori (el del seu ordinador), que es un delicte del Fuero Común, és dir, de competència estatal. Aquí cada estat té els seus codis civil i penal, i el seu cos judicial. L'altre dia deien per la ràdio que en el codi penal d'aquest estat és un delicte més greu robar una vaca que violar algú. Avui he consultat el codi penal i he pogut comprovar que no és així. Però en una tertúlia o en un bloc estem autoritzats a dir tantes bestieses i tòpics com vulguem. Per exemple: Ej-paña ha muerto. A Mallorca diuen: sa boca li és mesura.

Bé, no ens va anar tant malament a la Procuraduría. L'havien citada a declarar a les 9:00 i la van atendre a les 9:10. No sé si amb aquesta bona atenció hi tingué a veure la presència de l'advocat de l'empresa o institució on ella treballa, un senyor que coneixia l'agent ministerial i que deu tenir el cul pelat de passar per aquelles oficines.

Bé, la declaració va durar 1 h i 40 minuts. Presidia el despatx una foto de la promoció de Dret de l'agent ministerial que ens atenia. Us ben asseguro que la carrera de Dret del senyor no ens va estalviar un bon enfilall de faltes d'accentuació i de puntuació, que convertien la declaració en la quilomètrica redacció d'un semianalfabet.

La meva dona va poder revisar la declaració a l'ordinador i fer els canvis oportuns, però quan portava dos o tres paràgrafs va desistir de corregir accents i puntuació, que al cap i a la fi aquest no era l'objectiu de la visita al ministeri. Apunt curiós: signa la declaració l'agent ministerial, i en donen fe dues oficistes que tan sols no estaven al mateix despatx que l'agent. I la denunciant, que no signa? Em pensava que no l'hauria de signar, seguint la tradició mexicana que l'autoritat tutela els ciutadans que, per exemple, no poden presentar denúncies davant del jutge o exercir l'acusació particular. Pero no, al final li van fer signar la declaració al marge dret dels fulls de l'ofici, no sabem si com a signant de la declaració o simplement com a enterado o recibí.

No cal dir que l'esperança de trobar l'ordinador és un infinitèsim de segon ordre i, per tant, completament negligible. Com en aquelles demostracions que ens feien a la pissarra sense que ningú ens hagués explicat abans què collons era un infinitèsim...