dissabte, de desembre 31, 2005

Diccionari panhispànic (II)


Ja m'he comprat ($270) el Diccionario panhispánico de dudas, publicat conjuntament per la RAE i tota la colla d'acadèmies llatinoamericanes. En podríem dir l'assembea popular d'acadèmies de la Lengua (no els cal dir quina).

És un diccionari de dubtes de l'espanyol, del què vaig comentar la notícia de la seva aparició. La veritat, i parlo com a simple usuari, m'ha fet molt bona impressió. El diccionari ja m'ha resolt un reguitzell de dubtes que tenia acumulats, i puc dir que de moment el tumbaburros compleix dignament amb la seva funció. Fins i tot diria que és un diccionari que es pot fullejar i llegir amb plaer.

¿És correcte, com fan sovint els mexicans, dir lonche (de lunch) del berenar o l'esmorzar de mig matí? Sí. És correcte dir mofle (muffle) del silenciador del tub d'escapament? Sí. És correcte llegir CD com cidí? No. La caguen els mexicans quan diuen develar un secreto en lloc de desvelar un secreto? No. Es pot dir tiatro en lloc de teatro, com fa el batlle d'aquesta ciutat mexicana? En principi no en la parla culta, però sembla que els mexicans han clavat a l'entrada corresponent (hiato) una falca indicant que a Mèxic el hiatus es fa servir fins i tot en la parla culta. Texas o Tejas? Compartimento o compartimiento? México o Méjico? Sovint les solucions són dobles o ambivalents, per donar cabuda a les variants americanes i espanyoles: si tinguessin un Gonzalez Pons mexicà no els serviria de gaire tanta magnanimitat.

La part més difícil d'assimilar és la corresponent a les adaptacions propostes de paraules d'altres idiomes, com baipás, pirsin, nocaut, carpacho, cloche, com ja es va comentar.

Topònims catalans: el criteri que s'apliquen és utilitzar la versió castellana si existeix, excepte en documents oficials, on recomanen de fer servir sempre el topònim oficial català. Un criteri raonable (amb matisos que no tinc ganes d'explicar), i que nosaltres apliquem anàlogament, escrivint Saragossa, Terol o Conca (o Londres!) quan la ciutat té un nom tradicional en català.

I per acabar, us desitjo un molt bon any 2006,
i aprofito per recordar-vos que:
el dia de Cap d'Any és el dia u de gener! (i no el 31-DES)

5 comentaris:

Laura ha dit...

si si.. el fi d'any és el 31, el cap d'any el 1 :D petonets! i bona recerca amb les paraules!

ccs ha dit...

A mi, la paraula que més me va impressionar de l'estada a Perú va ser la de "guachi". De guachiman, watch-man, era el vigilant!
...que me pots mirar si hi és...?:-)

i, Bones festes!

Geococcyx ha dit...

Laura: bon any, cuida't, no saltis gaire per celebrar les campanades...

ccs: Guachi/guachiman: veig que no hi és, tan sols no el comenten. Ni tan sols el mexicà guarura (guardaespatlles).

Bon any!

Mus ha dit...

Por cierto, que si te interesan algunas peculiaridades del español de México, te recomiendo mucho el libro "Suma de minucias del lenguaje", de José G. Moreno de Alba, el director de la Academia Mexicana de la Lengua; lo encontrarás en cualquier librería. Es una delicia y se lee muy fácil. :)

Geococcyx ha dit...

Bon suggeriment per llegir, a veure si el trobo.

Per cert, jo volia fer un escrit al voltant del Puro capullo, però te'm vas avançar! Seria una marca molt improbable a Espanya... Potser encara el faré, amb un enllaç cap al teu article.
Salut!