diumenge, de febrer 12, 2006

Coca amb trempó


La coca amb trempó és un dels grans endemismes de la cuina mallorquina, de consum no diré quotidià però sí freqüent. Entenc que és un plat d'estiu, mentre que la coca amb verdura seria més d'hivern. Aprofitant la fi relativa de l'hivern que anunciava en l'apunt anterior, i que els ingredients ja es troben tot l'any, vaig decidir fer una coca amb trempó per portar a un dinar a casa d'uns amics.

Calia vèncer primer uns quants obstacles. De primer la mandra i els nou anys passats des de la darrera coca que vaig fer. En segon lloc, el fet que després de dos anys el forn encara estava per estrenar i feia exclusivament funcions d'escudeller.


Forn en funcions d'escudeller

En tercer lloc, no tenia una balança per pesar la farina, i em faltaven uns quants ingredients. Terrible perspectiva, que he capgirat aquest matí (diumenge). De la meva arca de Noé particular he rescatat la recepta de la coca amb trempó de la meva mare. Aprofitant que a l'hipermercat obren els diumenges a les set del matí, me n'hi he anat a les vuit a comprar la balança i els ingredients que faltaven. Finalment, he buidat el forn de plats, tasses, tasons i tota la pesca.

Primer he preparat el trempó, una amanida de pebrots (evidentment, no eren els pebres rossos mallorquins, aquí no n'hi ha), ceba i tomàquet. Diu mumare que per fer la coca ella afegeix al trempó juliverd, dos alls i una mica de pebre vermell i pebre bo, i molta sal. Li he fet cas, com no, i fins i tot hi he afegit tonyina, com fa ella (la coca amb trempó tradicional és sense tonyina).


El trempó

Després, he encès el forn i he preparat la massa (300 g de farina, una tassa d'oli d'oliva i una de llet, i una cullerada generosa de margarina), i l'he aplanada damunt una llauna d'enfornar, untada de margarina. Després, hi he escampat el trempó, i ha quedat preparada per enfornar.


Coca a punt d'enfornar

Després de 40 minuts al forn, la coca era cuita:



La coca ha estat un èxit total, en un dinar de cinc persones de quatre nacionalitats diferents. Podríem dir que "no ha tocat voreres" ...

AFEGITÓ 18:24 CET, 13/02/2006

Això no era ben bé una recepta. En vista de la gent que vol fer la coca, penjo aquí unes observacions:

1. El trempó es pot fer amb: 2 tomàquets, dos pebres rossos (o sinó "italians"), i una ceba mitjanes
2. El trempó s'ha de trempar (amanir) amb oli i vinagre al gust, a més d'amb totes les coses que ja esmentava.
3. A la farina cal afegir-hi una cullerada (mida cafè amb llet) de llevadura tipus "Royal".
4. Les mesures d'oli i de llet per a la massa són una mica elàstiques. Recomano posar-hi una tassa de cafè de cadascun dels dos ingredients, i després afegir-n'hi més si la massa és massa seca.
5. El meu forn no té termòmetre, però ha d'estar bastant calent. En una escala d'1 a 5 jo el vaig posar al 4. De vegades les puntes dels talls de ceba queden una mica socarrimades. Així em passava, i al final vaig baixar el forn al 3.

Sort!

9 comentaris:

ccs ha dit...

ja sé de que soparé avui!!! m'has feta sa boca aigua!!!
...ara, lo de sa tonyina...mmm... no sé si passaria gaire sa censura familiar!

Anyoram lo Ruc...

Laura ha dit...

Ei, molt bé, així m'agrada, que cuinis.... Per altra banda, aixecarse a les 8 del matí de diumenge per anar al super tela eh!

Anònim ha dit...

Em sembla que probaré de fer la teva coca. De tota la vida que m´ha agradat el bricolatge i si fa no fa, m´ha semblat que anaven per aqui els trets. Fa una pinta bonissima! Salut i ja no tens excusa per tornar-la a fer. Una abraçada, GEMMA

Anònim ha dit...

Hola, sóc dels molts lectors anònims q anem seguint els teus escrits, però avui no m'en puc estar de felicitar-te; recepta senzilla de fer i q té una pinta immillorable. Ho hauré de provar; amb aquests m'hi atrveixo ; D
Però a quants graus ha d'estar durant els 40 mins que està al forn?

Moltes gràcies

Geococcyx ha dit...

ccs: amem si és cert, que has fet coca amb trempó (o que n'has menjada). La part del cervell que fa de Ruc de Formentor està una mica atrofiada, no sé si no haurem d'esperar a l'estiu (o tal vegada Pasqua). Per cert, ccs podria ser Centre de Càlcul de Sabadell (o de Sencelles),o Catalina Sureda Santandreu. Suggerent...

Laura: sóc matiner, i no necessito despertador. Em desperto el cap de setmana desitjant aprofitar el dia. De fet, diumenge em vaig llevar a 2/4 de set...

Gemma: això del bricolatge ho prendré com un compliment cap al meu art culinari... Aviam si fas la coca, però llegeix la lletra menuda que he afegit al final de l'apunt. Salut.

Anònim lector: gràcies pels elogis. A la teva pregunta de la temperatura detecto un cert esperit científic que no puc assaciar perquè el meu forn no té termòmetre. Per cert, és de gas (avui dia molta gent el té elèctric).
Salutacions.

Catalina CS ha dit...

...efectivament, vaig sopar de coca de trempó-sense tonyina-. I de fet, avui he sopat d'alberginies farcides... que bo!!
M'has fet obrir la caixa de receptes mallorquines!:-)

...i en qüestions de sigles, en qualque cosa t'has apropat: posar Catalina és un "tir a taulell":-)

Laura ha dit...

eiii jo també provaré la recepta, m'ha agradat! Petons

Geococcyx ha dit...

ccs: En qüestions de sigles anava malament, perquè ets CCS i no CSS, com es podria desprendre dels noms i cognoms que jo proposava. Catalineta! què més puc de dir del nom d'una de les meves padrines, de ma mare i d'una germana?

Crec que rescataré qualque plat més, i un dia faré coca amb trempó sense tonyina...

Laura:
Endavant les atxes, i procura no calar foc a mig Girona ;D

Laura ha dit...

ui ui veig que no t'en fies gaire de les meves arts culinàries...

jjejej quan la faci posaré una foto al bloc, però no prometo quan.

Un petó Geo