dissabte, de febrer 11, 2006

Reencarnacions de fi d'hivern


Aquest hivern ja han passat més de trenta fronts freds, provinents del Canadà. Aquí els numeren, de manera que una notícia per esmorzar un dia qualsevol pot ser:

El frente frío número 30 se acerca al Golfo de México y amenaza con provocar lluvias con efecto norte en litorales del Golfo de México y Península de Yucatán, informó mediante un comunicado la Comisión Nacional del Agua (Conagua).

És tant important que sigui el front fred número 30? Algú se'n recorda del front fred número 24? Val a dir que arriben molt afeblits, i que en comparació amb el fred moderat del nord de la Mediterrània no són gran cosa. Aquí almenys. En altres llocs de Mèxic han mort de fred desenes de persones, i a Durango han arribat a -10ºC.

Bé, el fred va afluixant, si és que mai havia apretat gaire, i les xicarandes comencen a brostar. Això em recorda la meva tercera (i més important) arribada a Mèxic, ara fa dos anys. Aquest és temps també de pagar lloguer. Ahir vam anar a pagar-ne sis mesos per endavant. Com que no tenim fiador, així tenim el propietari convençut que no ens en cal, de fiador.

Mentrestant, la colònia espanyola d'aquesta noble ciutat es diverteix amb el reencarnòmetre d'El Forat, que els vaig passar l'altre dia. La María Antonieta (pseudònim) descobreix que va ser cuinera reial abans de ser ella mateixa. La ciència oculta rera les respostes del reencarnòmetre foradià és un misteri que, sospito, val més no descobrir...

El que sí es que descobreix aquí a Mèxic és el cost de la sanitat, que a Europa sol quedar camuflat en les retencions de sou i en les quotes patronals. Si acceptem que a Mèxic per poc que t'ho puguis permetre has d'evitar la sanitat pública, la conseqüència immediata és descobrir el cost real de la sanitat privada. En els darrers mesos hem fet nombroses visites al metge i, entre metges i medecines, la butxaca cou...

3 comentaris:

Laura ha dit...

no teniu assegurança mèdica que ho cobreixi?

Anònim ha dit...

Ja vaig per la meva 5a reencarnació. Crec que evolutivament ho he portat força bé si tinc en compte que vaig començar essent un calamar gegant... Ara me´ls miraré amb més respecte. Una abraçada! GEMMA

Geococcyx ha dit...

Laura: sí que tenim assegurança privada (assegurances privades, en plural). Però això em sembla que t'ho explicaré pròximament en un nou apunt que m'acabes d'inspirar ;)...

Gemma: em sembla que jo he anat a l'enrevès. Vaig començar de Gran Sacerdot del Carnac i vaig acabar de "foca monjo", que suposo que és el vell o vedell marí, tanmateix venerable i relicte animal. Llàstima que només diu fins la penúltima reencarnació...