dimarts, de febrer 28, 2006

Sidral cubano-mexicà-americà


En aquets dos anys i mig el meu interès per la política mexicana ha caigut lentament però inexorable, fins i tot molt per sota del d'abans de venir a viure a aquest país. L'espectacle de la política mexicana és fins i tot més deplorable que el de la política catalana o espanyola (de les que en certa manera sóc un refugiat). Per tant, m'és molt fàcil en aquests moments ser un estranger exemplar i no immiscuir-me a la política mexicana. La política és un joc d'aparences. La qüestió és que te les creguis mínimament o no, o que el que hi vegis a sota no et faci massa fàstic. La suspensió de la incredulitat definitivament no em funciona amb la política mexicana.

Com a conseqüència d'aquesta desconnexió, m'assabento amb uns quinze dies de retard de la gran polèmica entorn de l'expulsió d'una delegació de funcionaris cubans de l'hotel Sheraton de la ciutat de Mèxic, en aplicació de la llei Helms-Burton dels EUA. Expulsió perpetrada per la direcció de l'hotel, no per les autoritats mexicanes.

La jefa delegacional de la Delegació Cuauhtémoc (Virginia Jaramillo, PRD) es va indignar com a patriota i com a esquerranista per l'expulsió, i ha decidit tancar l'hotel Sheraton per una sèrie d'irregularitats administratives per les que segurament mai es tancaria un hotel al DF (com no tenir la carta del restaurant en Braille). La famosa sobirania nacional s'ha vist ultratjada: aplicar la llei Helms-Burton en ple DF. Diguem que per reciprocitat i per escepticisme sóc poc solidari amb les reclamacions de sobirania nacional que vénen d'una nació sobirana. Per exemple, Mèxic. Per exemple, Cuba. No parlem ja dels peixos més grossos o més patètics.

Es veu que Joaquim Ibarz, corresponsal de La Vanguardia) va escriure una article devastador (com altres de seus) sobre l'afer. Devastador, vull dir, contra Virginia Jaramillo i els hàbits político-econòmics mexicans (per dir-ho suau). El tancament de l'hotel és en mans dels tribunals. L'article ha molestat uns mexicans residents a Barcelona i el tema ha arribat al defensor del lector de La Vanguardia.

Per cert, què hi feien els funcionaris cubans al cau de l'enemic? Segurament hi ha coses més sinistres que un funcionari cubà, però no tant improbables com un diplomàtic cubà, vista l'actuació de la diplomàcia cubana en relació a Mèxic els darrers anys.