Tot i que al diccionari trobareu una accepció d'entrar com a verb transitiu (la segona: fer passar una cosa de fora a dins), no puc dir que l'hagi sentida gaire a Catalunya, tot i que era molt comuna a Mallorca: entrar el cotxe al garatge, entrar la roba estesa (quan plou), entrar la bombona de butà... Hi havia un acudit en què un butaner havia d'entrar una bombona a una casa...
No sé si em falla l'oïda, però no l'he sentida gaire a Catalunya, diria que gens. Per això m'ha cridat l'atenció trobar avui un entrar transitiu en una novel·la de Manuel de Pedrolo (he dit PEDROLO, què passa?). Estic llegint el Mecanoscrit..., que crec haver començat alguna vegada, però no recordava haver acabat mai. Quan jo feia el batxillerat encara no s'havia convertit en lectura obligada de la canalla adolescent.
M'agrada el català de Pedrolo. Si traiem els car, els puix que, els llur i quatre expressions més que avui dia no es fan servir ni als mitjans ni en el registre literari (dic jo), ens queda un català ric, precís i entenedor.
He acabat de llegir Pandora al Congo. M'ha enganxat i l'he llegit amb gust i amb facil·litat, que no és poc. L'he acabat en un temps raonable, que no és poc. Però ha estat menys del què m'esperava. M'ha mancat una mica de suspensió de la incredulitat. No m'ha acabat d'enganxar la història dels tècton, ni em vaig acabar de creure la història d'amor entre Garvey i Amgam (i no perquè pensés que fos falsa). Molt treballada i complexa, tanmateix, la maquinària de l'argument. Espatarrant el guió del Doctor Flag de Pandora al Congo. El sarcasme i la paròdia treuen credibilitat al conjunt o a bona part de la història? Per què una tortuga sense closca al mig de la història?
Us penjo aquí tres observacions a detalls no literaris de la novel·la. Observacions potser de la categoria de les que va fer el senyor MacMahon (com s'ho van fer per fer del cos Marcus i Amgam quan van estar setmanes damunt un arbre?). Tanmateix, aquesta observació de MacMahon va resultar premonitòria. Ve't aquí les meves:
1. A la pàgina 18 el narrador (Tommy) diu que podria admetre que una legió romana s'hagués despistat Nil avall. Òbviament, la legió romana s'hauria extraviat Nil amunt, si anaven buscant les fonts del Nil, se suposa que remuntant el riu des d'Egipte. Tommy, Tommy.
2. A la pàgina 2 Frank diu a Tommy que faci servir cintes noves (a la màquina d'escriure), o el paper carbó no marcarà prou bé la tercera còpia. Aquí tinc un dubte que no puc resoldre basant-me en la meva experiència. Però, la capacitat de marcar les còpies amb paper carbó depèn de si la cinta és nova o vella? Vull dir que la tinta de la cinta no cal que arribi a la tercera còpia. Hi ha d'arribar la percussió. O seria la flexibilitat d'una cinta nova la que permet que la percussió arribi amb prou força al segon paper carbó? O simplement el Frank li estava aixecant la camisa al Tommy? Mmm...
3. En algun lloc del llibre es parla dels bobbys, els policies anglesos. S'hauria d'escriure bobbies. Ja ho arreglaran a la traducció anglesa
4 comentaris:
A Girona, fem com a Mallorca: de tota la vida que s´entra la roba a casa quan plou, i quan ja és seca també, i el cotxe al garatge!
Però jo tinc una curiositat. A casa meva el pernil sempre s´ha comprat per penques, mai per llesques. A Mallorca, com us les arregleu amb el tema pernil? GEMMA
estic amb tu gemma, els gironins entrem la roba.. ;)
Gemma! No et puc parlar amb gaire autoritat del tema pernil a Mallorca, però aviam si te'n faig 5 cèntims. A Mallorca no se'n feia gaire de pernil (el clima no hi ajuda) i jo crec que se'n menjava poc.
Potser per això i per la pressió del castellà el nom en català tradicional a Mallorca i al País Valencià (cuixot) s'havia perdut molt. A casa meva en deien "jamón". Per cert, el DCVB diu que cuixot es diu en castellà "pernil"...
La primera vegada que va entrar pernil salat a casa meva jo tenia 14 anys i és que ens en va tocar un en una rifa: si teníem sobrassada de Porreres, llonganissa, camaiot, butifarrons...per què volíem pernil salat?
A Catalunya vaig aprendre a estimar el pernil salat (poesia del pernil).
Llesques de pernil? A casa meva les llesques només eren de pa, i de penques no se'n parlava. Dèiem "tallades" (amb la fonètica mallorquina, esclar).
Laura i Gemma: m'agrada que a Girona també entreu la roba seca. La roba eixuta, que diria jo. Una feina ingrata, per cert.
Que n´és d´agradable preguntar, si a canvi te´n fan 5 cèntims tan ben narrats! gràcies. GEMMA.
Publica un comentari a l'entrada