Chiles serranos (a l'esquerra) i chiles pasilla
Foto de Geococcyx
Pebre, pebre vermell, pebrot, pimentó, bitxo, pebre de cirereta, pebre ros, pebre d'aigua... El DCVB dedica 1408 paraules a l'entrada pebre, i 239 a pebrot. Un petit merder.
El pebre és el fruit coent d'unes plantes originàries de l'India, del gènere Piper, particularment del Piper nigrum. La trituració del fruit sec dóna lloc al pebre negre o pebre bo, una espècie d'origen oriental en forma de pólvores fosques. Abans del descobriment d'Amèrica, pebre feia referència únicament a fruits o espècies derivades del gènere Piper. El descobriment d'Amèrica va enriquir la cosa del pebre, amb el pebrots, que són d'origen americà, deriven dels chiles, i no tenen cap parentiu amb el pebre.
A Mallorca, i a altres llocs del domini lingüístic, dels pebrots se'n diu pebres (pebres rossos, pebres verds, pebres vermells, pebres torrats, pebres de cirereta...), la qual cosa pot crear confusió amb el pebre-Piper. De fet, en diversos idiomes el nom del pebre i dels pebrots té la mateixa arrel: pebre/pebrot; poivre/poivron, piment ; pimienta/pimiento, pepper/pepper, sweet pepper.
Els chiles americans són del gènere Capsicum, i no tenen tan sols un parentiu llunyà amb el gènere Piper. Són originaris de Bolívia. Els chiles es van portar d'Amèrica a Europa, i a la resta del món, i es pot dir que van triomfar. Totes les espècies de pebrots, picants o no, són del gènere Capsicum, parents dels chiles. Han arrelat fortament en les cultures europees i asiàtiques, i formen part de la cuina nacional de molts països. ¿Què seria de la cuina hongaresa sense la paprika, o què faríem nosaltres sense els pebrots escalivats, o el trempó mallorquí. Per no parlar dels navarresos i els pimientos del piquillo rellenos de bacalao, o gallecs i els pimientos de padrón?
La coentor es deu a la capsaïcina, un alcaloide present en el Capsicum, que es fa servir industrialment com a irritant, per exemple en aerosols de defensa personal. Una companya de feina va poder tastar en persona els efectes de la capsaïcina, en manipular-ne una solució al laboratori i exposar la seva pell a aquest alcaloide. Un bon ensurt.
El 1912 Wilbur Scoville va idear una escala de picantor, l'escala Scoville. Un pebrot dels que es mengen a Catalunya escalivats (chile campana a Mèxic) té un valor de zero a l'escala Scoville. Un chile pasilla, de 1.000-1.500. Un dels famosos jalapeños, de 2.500-5000. Els chiles serranos, com els de la foto, de 5.000-15.000. D'aquí no he passat. El chile habanero, el rei de la capsaïcina, té un valor de 100.000 a 300.000. Més detalls en aquesta pàgina de The Chile Pepper Institute, de Las Cruces, Nou Mèxic, als EUA.
El pebre és el fruit coent d'unes plantes originàries de l'India, del gènere Piper, particularment del Piper nigrum. La trituració del fruit sec dóna lloc al pebre negre o pebre bo, una espècie d'origen oriental en forma de pólvores fosques. Abans del descobriment d'Amèrica, pebre feia referència únicament a fruits o espècies derivades del gènere Piper. El descobriment d'Amèrica va enriquir la cosa del pebre, amb el pebrots, que són d'origen americà, deriven dels chiles, i no tenen cap parentiu amb el pebre.
A Mallorca, i a altres llocs del domini lingüístic, dels pebrots se'n diu pebres (pebres rossos, pebres verds, pebres vermells, pebres torrats, pebres de cirereta...), la qual cosa pot crear confusió amb el pebre-Piper. De fet, en diversos idiomes el nom del pebre i dels pebrots té la mateixa arrel: pebre/pebrot; poivre/poivron, piment ; pimienta/pimiento, pepper/pepper, sweet pepper.
Els chiles americans són del gènere Capsicum, i no tenen tan sols un parentiu llunyà amb el gènere Piper. Són originaris de Bolívia. Els chiles es van portar d'Amèrica a Europa, i a la resta del món, i es pot dir que van triomfar. Totes les espècies de pebrots, picants o no, són del gènere Capsicum, parents dels chiles. Han arrelat fortament en les cultures europees i asiàtiques, i formen part de la cuina nacional de molts països. ¿Què seria de la cuina hongaresa sense la paprika, o què faríem nosaltres sense els pebrots escalivats, o el trempó mallorquí. Per no parlar dels navarresos i els pimientos del piquillo rellenos de bacalao, o gallecs i els pimientos de padrón?
La coentor es deu a la capsaïcina, un alcaloide present en el Capsicum, que es fa servir industrialment com a irritant, per exemple en aerosols de defensa personal. Una companya de feina va poder tastar en persona els efectes de la capsaïcina, en manipular-ne una solució al laboratori i exposar la seva pell a aquest alcaloide. Un bon ensurt.
El 1912 Wilbur Scoville va idear una escala de picantor, l'escala Scoville. Un pebrot dels que es mengen a Catalunya escalivats (chile campana a Mèxic) té un valor de zero a l'escala Scoville. Un chile pasilla, de 1.000-1.500. Un dels famosos jalapeños, de 2.500-5000. Els chiles serranos, com els de la foto, de 5.000-15.000. D'aquí no he passat. El chile habanero, el rei de la capsaïcina, té un valor de 100.000 a 300.000. Més detalls en aquesta pàgina de The Chile Pepper Institute, de Las Cruces, Nou Mèxic, als EUA.
Només una petita incursió en el món del pebre i el pebrot...
I BONES FESTES A TOTHOM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada