Plat senzill però saborós, que ens ha preparat la Chayito. Pit de pollastre, amb nopalitos i patates, tot en salsa de chile pasilla. Els chiles pasilla són uns pebrots secs i com confitats (com una pansa, d'aquí el nom de pasilla). En aquest cas es van bullir (no fregir) abans de treure'ls els nervis blancs i les llavors, i passar-los per la liquadora. Així figura que no són picants. Però és clar, no ho són per als estàndards mexicans. Per als europeus sí, tot i que es pot aguantar, especialment si no sofriu en silenci morenes, com a l'anunci. Per cert, hi ha una escala numèrica, de picantor; un dia en parlarem.
Parlant de liquadores, fa molts anys que a la majoria de cuines mexicanes, fins i tot les més populars, és pràcticament imprescindible la liquadora. El túrmix és un estri força exòtic. El morter o molcajete ha quedat força arraconat.
Parlant de liquadores, fa molts anys que a la majoria de cuines mexicanes, fins i tot les més populars, és pràcticament imprescindible la liquadora. El túrmix és un estri força exòtic. El morter o molcajete ha quedat força arraconat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada