Valencians i catalans, des de la "nopalera"

No parlo gaire de política catalana o espanyola, perquè la trobo força depriment. En certa manera sóc un refugiat dels sidrals de la política catalana.

El desencontre entre catalans i valencians és tan sonat, que ja no sé si valdria la pena comentar-lo, però ho faré. És evident que el mapa polític català i valencià són completament diferents. El País Valencià ha estat sovint un fidel termòmetre –i amplificador - de les tendències polítiques a Espanya. Quan el PSOE guanyava a Espanya, els socialistes ho feien al País Valencià. Quan el PP guanyava a Espanya, el PP arrasava al País Valencià. L’inici de l’ himne valencià no és (o no només) una lletra més o menys tronada d’un regionalisme predemocràtic, sinó l’expressió d’un sentiment tan profund com legítim de la majoria dels valencians: Per a ofrenar noves glòries a Espanya...(mundialment conegut en castellà). D'himnes, només m'agrada l'alemany i el soviètic (la música, per això).

A Catalunya encara hi ha discussió sobre quina és la nació dels catalans. Hi conviuen dos sentiments nacionals (l’espanyol i el català), que no es poden expressar en peu d’igualtat (com s’ha vist ara amb la selecció d’hoquei patins), però d’alguna manera es tenen mútuament en compte. S’oposen, se superposen o es juxtaposen, segons qui, on, quan i per a què.

Aquesta situació em sembla que no existeix al País Valencià, fora d’alguns cercles intel·lectuals reduïts. La nació dels valencians és Espanya, i sembla que s’hi troben molt còmodes. Sentiment d’altra banda molt respectable. Sentir-se nacionalment espanyol, o mexicà o rus, no és menys digne que sentir-se nacionalment valencià, o català.

Una nació és un col·lectiu humà assentat en un territori, que crea un nosaltres polític per defensar els drets de les persones, el progrés econòmic i social de la comunitat nacional, i proporcionar un sentiment col·lectiu i cívic de pertinença, més proper i efectiu per a molts propòsits que l’abstracta pertinença al gènere humà. Si la majoria dels valencians no necessiten una nació pròpia, específica, perquè l’espanyola ja els dóna tot el que necessiten d’una nació, per què n’han de voler una altra. La valenciana? La pancatalana? No els interessen. Igual els passa, de fet, a molts catalans, jo diria a la majoria, si eliminem la hipocresia política entorn del fet nacional. Si no, no estaríem com estem.

Resumint: la nació dels valencians és Espanya, com la nació dels suïssos germanòfons és Suïssa, i no Alemanya (*). L’únic projecte comú de nació viable ara mateix entre Catalunya i el País Valencià es diu Espanya. Us interessa? Qui sigui confrare que prengui candela.

(*) A part de tot, comparar Espanya amb Suïssa, i el País Valencià amb el Cantó de Zuric, és una ocurrència difícil de qualificar :-D