Exòtics cubans?

Un tòpic recurrent afirma que a Cuba la influència espanyola és molt forta. Que Cuba és el més espanyol dels països llatinoamericans. Això es deuria a dos fets. D’una banda, la independència es va assolir a Cuba uns 80-90 anys més tard que a la resta de països llatinoamericans. D’altra banda, la població espanyola a l’illa i la immigració espanyola posterior a la independència van ser més nombroses que a molts països llatinoamericans. He llegit arguments contraris, en el sentit que aquesta proximitat no ve d’un segle XIX comú, ni de l’emigració posterior, sinó de la simpatia de l’esquerra espanyola pel règim cubà, especialment als anys 60 i 70. Mmmm...?

Sembla que al cubà Guillermo Cabrera Infante no li agrada gaire aquest tòpic. Diu que Cuba i Espanya estan unides per tot, tret de l’idioma (és a dir, per res?).

Petita digressió: Cabrera Infante va dir també que l'idioma espanyol era massa important per deixar-lo en mans d’un català. Ho va dir quan Terenci Moix va guanyar el Planeta, crec recordar. En això Cabrera Infante és molt espanyol: em sembla que exactament així pensa el món literari espanyol quan apareix una novel·la de Juan Marsé, de Juan Goytisolo, o de Nuria Amat, per esmentar-ne alguns de vius, ara que Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán han desaparegut.

Fins fa ben poc, a mi se’m feia difícil percebre la tòpica proximitat hispano-cubana. Els cubans se’m feien molt diferents dels espanyols. A Mèxic m’he retrobat amb el tòpic, i Mèxic em dóna una nova òptica per abordar-lo. Acostumat ara al llenguatge corporal i verbal dels mexicans, tan diferents dels espanyols, puc dir que la gesticulació dels cubans, els elevats decibels de la parla cubana, i la manera directa i rotunda dels cubans de parlar de qualsevol tema, els situa a una distància sideral dels mexicans, i els acosta molt a l'altra banda de l'Atlàntic, als espanyols.

Els cubans resulten als meus ulls una gent bastant exòtica a Mèxic, malgrat la proximitat geogràfica, la complicitat diplomàtica dels anys del priïsme, i la simpatia que –crec–desperten entre els mexicans.