divendres, de novembre 09, 2007

La fi del petroli?


Imatge de la Wikipedia

Les crisis del petroli dels 70 van demostrar que els països productors podien tancar l'aixeta i fixar el preu del petroli. Per simpatia, va esclatar la preocupació per les reserves mundials: quan s'acabarien, i què faríem en acabar-se el petroli. Els esglais dels 70 van passar, i el preu del petroli va baixar, perquè de fet encara n'hi havia de sobres. Més endavant, l'OPEP i altres països (com Mèxic) en van regular el preu tot modulant la producció petroliera dels seus associats. Hi va haver ensurts, com la primera guerra del Golf Pèrsic, però aquest era l'esquema de producció i preus, un esquema que s'ha trencat, i que avui ens presenta un petroli a 100 dòlars el barril (també s'hauria de tenir en compte la depreciació del dòlar en aquesta escalada).

Almenys una part d'aquest encariment es deu a la manca de voluntat dels productors de respondre a una demanda creixent esperonada per la Xina i altres països emergents. En un despatx de Reuters [3], s'explicaven fa uns mesos els motius del preu de 78.77 dòlars per barril: reducció concertada de la producció de l'OPEP, guerres a Nigèria, a l'Irak, tensió nuclear a l'Iran, augment de la demanda. En cap moment es plantejava la possibilitat que els productors realment no estiguessin en condicions d'augmentar significativament la producció davant la demanda creixent, o que, sabent que la festa s'acaba, s'estimin més vendre'l de mica en mica i car que augmentar la producció i vendre'l barat i que se'ls acabi abans.

Aquests dies, però, han estat notícia un parell d'informes que parlen d'un declivi en la producció mundial o de crisi de producció a la vista. Però abans, expliquem la teoria del pic de petroli. El geòleg Marion K. Hubert va proposar que per a una regió geogràfica donada, la producció de petroli segueix una corba en forma de campana: creixement lent, ràpid, lent, màxim de producció, minva lenta, ràpida, lenta i fi de la història. Hubert va estimar amb bastant exactitud quan la producció petroliera dels EUA arribaria al seu màxim, i diferents camps o països petroliers s'han ajustat força bé a aquest model. Vegeu-ne l'article de la Wikipedia. Fa uns anys, Colin Campbell va estimar que el pic mundial de petroli arribaria, precisament, el 2007 mentre altres investigadors en aquesta línia han allargat aquest termini. Un estudi molt recent de l'Energy Watch Group (Crude Oil, The Supply Outlook, pdf) afirma que el pic mundial de petroli es va produir el desembre de 2006 i que d'ara endavant, la producció mundial de petroli anirà cap avall (i sense frens). És un informe de cent pàgines que es llegeix força bé. Del resum executiu:

El principal resultat d'aquesta anàlisi és que la producció mundial de petroli ha assolit el seu màxim el 2006. La producció començarà a decaure a un ritme d'uns quants punts percentuals cada any. El 2020, i més encara el 2030, el subministrament mundial de petroli serà radicalment més baix. Això crearà un desfasament que difícilment podrà compensar-se pel creixement d'altres energies fòssils, de l'energia nuclear o de les energies alternatives en aquest periode.

A diferència d'altre prediccions mundials, no caldrà esperar trenta, cinquanta o cent anys per comprovar si es compleix: en els propers cinc anys podrem saber si, efectivament, el 2006 va ser un màxim de producció, si més no un màxim local.

Alguns dels arguments del l'EWG:

• Els camps de petroli més grans del món van ser descoberts, tots, fa més de 50 anys.
(aquí sembla que no compten Cantarell, del 1976, el gran camp petrolier mexicà, tanmateix en clar declivi)
• Des dels anys 60, els descobriments anuals de petroli tendeixen a disminuir.
• Els anys 60, els nous descobriments de petroli tenien, de mitjana, 520 milions de barrils (Mb) de petroli. Al periode 2000-2005 la mitjana va ser només de 20 Mb.
• Des del 1980, el consum anual ha superat els nous descobriments anuals de petroli (tendència insostenible).
• Fins el dia d'avui s'han descobert més de 47.500 camps de petroli, però els 400 camps de petroli més grans (1%) contenen més del 75% de tot el petroli descobert en tots els temps.
• Amb el declivi dels grans camps de petroli, cal explotar un nombre creixent de camps més petits, que inevitablement s'esgoten abans, portant a la caiguda de la producció, com ja ha passat a moltes regions petrolieres.
• Les tecnologies no convencionals d'explotació de pous es vénen aplicant des de fa 25-30 anys i ja no seran una novetat que permeti augmentar dràsticament la producció durant un periode llarg de temps.
• L'estimació de reserves comprovades+probables ja no augmentarà com ho han fet gairebé sempre, per diferents motius que expliquen els autors.
• Les sorres bituminoses del Canadà també s'inclouen a l'estudi, i no compensaran la caiguda d'altres fonts de cru.
• Les reserves petrolieres de l'Orient Mitjà estan molt sobreestimades per raons polítiques, com les quotes de l'OPEP, que s'atorguen en funció de les reserves de cada país.

L'Agència Internacional de l'Energia (IAE) ha presentat el seu informe (World Energy Outlook 2007). Tot i pronosticar una producció suficient de petroli per satisfer la demanda fins el 2030, també avisen (del resum executiu):

Tot i que s'afegirà més capacitat de producció a partir del nous projectes en els propers cinc anys, no és gens clar que n'hi hagi prou per compensar el declivi en la producció dels camps de petroli actuals i per satisfer l'augment previst en la demanda. No es pot descartar un escassetat de subministrament d'aquí al 2015, inclosa una forta escalada dels preus del petroli.

Això és compatible amb una situació conjuntural, d'incapacitat de desenvolupar nova infraestructura per satisfer la demanda, però també ho és amb l'escenari d'haver deixat ja enrere el pic petrolier. En tot cas, ja no són només els outsiders del club del pic petrolier (cada cop menys outsiders) els qui vaticinen o temen una crisi d'oferta de petroli a curt termini. També la IAE. El temps dirà qui tenia raó, i no caldrà esperar 100 anys.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr

5 comentaris:

lola ha dit...

Em trobo submergida en la lectura de temes sobre els quals no llegiria (per incompetència i reconeixement de les meves limitacions), si no fos que els expliques tan bé. L'altra dia en feia un article, el Monzó, sobre escriure com a capacitat d'explicar les coses amb claredat.
En tot cas, si ho he entès bé, la crisi econòmica sembla està servida durant uns quant anyets, donat que no són alternativa encara (?) les energies dites alternatives precisament.

Salut i petroli!

Lola

Geococcyx ha dit...

Crisi d'oferta? Si més no, hi ha avisos seriosos al respecte. Ja ho veurem. Pel que fa a la claredat, m'alegro del que dius, i m'afalagues. No és senzill trobar el punt per explicar segons què, i aquest escrit em va portar bastant de temps...
Gràcies!

Mus ha dit...

Nos hemos comportado igualito igualito que unas bacterias metidas en un tubo de ensayo con caldo, y por supuesto nos sucederá los mismo que a ellas. Todos los seres vivos que carecen de condicionantes ambientales (o sea, cosas que restrinjan su crecimiento) se comportan igual: pedirle a un ser vivo que no crezca (en el sentido de multiplicarse ad infinitum) es como pedirle al sol que no caliente.

Lo que está por ver es si la tecnología será capaz de lograr que el aterrizaje sea suave. Yo que soy muy pesimista creo que no, que como decía el Pazos "aquí van a haber hondonadas de hostias" (comperdón). Pero veremos.

Solo hay algo que me hace ver las cosas con algo de optimismo, y es la inacción general de la clase política. Ante los pasos apenas balbucientes que se dan por desarrollar a tope tecnologías energéticas independientes del petróleo, la única explicación es que los mandamases (y muy especialmente los gringos) tienen análisis diferentes de los que cita ese informe, y menos catastróficos, claro. Una vez más, veremos.

Geococcyx ha dit...

Vols dir creixent i creixent fins que s'acabi el substrat i entrem en fase endògena?

Aqueix petit optimisme teu respecte als polítics jo no el comparteixo gaire. Però a veure si el petroli car afavoreix els transports alternatius... Aquí a Mèxic no ho crec, perquè la benzina seguirà, si fa no fa, a 0,44 EUR el litre! I no és pas per fer enveja a ningú...

Mus ha dit...

Efectivamente, se acabará el sustrato. No es que se acabe en sí, es que no podremos producir alimentos con tanta eficacia y tendrá que disminuir la población que antes estaba sustentada en último término por la amplia disponibilidad de petróleo. Dudo que vaya a disminuir a base de ausencia de recambio, y más bien creo que disminuirá a base de conflictos en los que morirán cantidades ingentes de personas. Y además, si se cumplen las predicciones sobre cambio climático (es decir, que lo va a haber) se van a mezclar en el tiempo ambos sucesos y las masas de gente pobre no se van a quedar quietas.

Yo tampoco tengo gran confianza en lo de los políticos, pero es el único optimismo que puedo formular desde mi desconfianza general y mi nihilismo. :))