La pàtria dels altres

La pàtria dels altres sol resultar excessiva, innecessària o, fins i tot, ridícula. Sovint la pròpia. Ho he experimentat com a subjecte actiu i passiu, i com a espectador. Com a subjecte actiu, encara no he pogut entendre mai per què ser cubà, per exemple, és una cosa tan única, radical i còsmica. Una excursió amb un amic cubà (ex-amic seria més acurat) a la serralada prelitoral catalana, convertida en una llarga exaltació nacional i revolucionària de l'illa caribenya, em va deixar profundament perplex. Com a subjecte passiu, no cal dir que he patit la ignorància, la burla i el menyspreu per les habitualment modestes i acomplexades pretensions nacionals catalanes. Com a espectador, he vist expatriats de tota mena mostrant la seva incomprensió, per exemple, pels imaginaris col·lectius dels aborígens. Suposo que aquesta incomprensió jo també l'he practicada.

Llegeixo Anatomía del mexicano, una antologia a cura de Roger Bartra, sobre "l'ésser nacional" mexicà (tema que Bartra estudia com a construcció social i política; el seu capítol del llibre es titula La condición posmexicana). En aquesta antologia, els escrits d'alguns autors mexicans de fa vuitanta anys o cent anys em resulten, de vegades, delirants, com certs passatges de La raza cósmica, de José Vasconcelos, alguns dels quals podeu llegir aquí. Malgrat tot, en aquesta antologia hi ha informació molt interessant per entendre millor alguns aspectes de la vida quotidiana a Mèxic.

Bartra, Roger (2005). Anatomía del mexicano. Col·leció deBolsillo, Random House Mondadori SA de CV., Mèxic DF, 318 pp.

Traducció automàtica d'aquest text: en es fr