Pel què s'ha anat comentant als diaris, sembla evident que l'estatut aprovat a la Comissió Constitucional del Congrés espanyol no serà la Constitució de Catalunya que l'ínclit Ignacio Villa esgrimia com un espantall a la tribuna que TV3 li cedeix generosament cada cop que cal. Com ja vaig dir, el millor elogi involuntari, i probablement immerescut, que s'ha fet del projecte d'estatut que el Parlament va parir.
Ara la pregunta és: podem dir que alguna cosa han arreplegat que justifiqui un sí a l'Estatut de Mas i Zapatero? Hi ha peix al cove? Com deia fa uns mesos la Lola (Paraules), hi ha cove? Encara ho haig d'esbrinar. Ara he començat a fer passes per inscriure'm com a votant a l'estranger. Si tinc puc votar, no m'abstindré ni emetré un vot blanc o nul. Serà un sí o un no.
Molt exagerada ha estat l'atenció que la TV3 ha dedicat a l'alto-el-foc d'ETA. Què hi farem, ells són així. Deixem-ho estar. Diferents analistes ens diuen que una ETA militarment derrotada sembla decidida a deixar les armes sense demanar la lluna. Tinc un cert escepticisme al respecte, però el temps ho dirà. Sóc escèptic també respecte de la voluntat i de la capacitat dels interlocutors de trobar un nou marc per al País Basc que tingui un consens més ampli que l'actual. Tanmateix, veig aquest nou marc més factible que un veritable nou marc per a Catalunya.
Potser ara és el moment de recordar les paraules del general Sáenz de Santamaría ja fa uns anys:
Prefiero ETA a la alternativa KAS. Prefiero la guerra a la independencia de Euskadi.
Frase que avui la Brunete periodística matisaria així:
Prefiero ETA al Plan Ibarretxe. Prefiero la guerra al estado libre asociado.
Per exemple...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada