dijous, de març 16, 2006

Gordita Cluster


La tortilla de blat de moro és una làmina rodona de farina de blat de moro nixtamalitzada, una menja diguem-ne bidimensional que era, i encara és per a molts, la base de l'alimentació mexicana. Serveix per embolicar tota mena de menjar (just al moment de menjar-se'l), formant un taco, o rotlle farcit, que ja seria tridimensional. La gordita (o gorda) és una tortilla gruixuda de blat de moro, prou gruixuda perquè se la pugui obrir gairebé pel caire i farcir-la de diferents guisats. De fet, la tortilla sempre té dues cares: en posar-la damunt el comal s'infla per l'efecte del vapor d'aigua que s'allibera al seu interior, i solen separar-se les dues cares, sense arribar a petar la tortilla. La gordita és prou gruixuda i consistent per admetre que l'obrin i la farceixin sense trencar-se.

Si Ulldecona és un cluster de fàbriques de mobles, i el carrer Verdi de Barcelona és un cluster de restaurants àrabs, a prop del registre civil on he anat avui a fer uns tràmits hi ha un cluster de restaurants i parades de gorditas. Si el barri es diu Romerales, són les famoses gorditas de Romerales. És un misteri per a mi l'origen o nucli de cristal·lització d'aquest cluster, que algun economista avorrit podria estudiar. Sembla evident que al carrer Verdi el nucli de cristal·lització és els cinemes Verdi i tota la clientela que arrosseguen, junt amb algun restaurant àrab pioner que va servir d'esquer per a la resta que s'hi van anar instal·lant. Recordo que quan feia la tesi doctoral vaig estar gairebé dos anys sense trepitjar el carrer Verdi, i quan hi vaig tornar ja s'havia poblat de restaurants àrabs (les primeres vegades que vaig anar a l'Amrit era bo i barat, després ja el vaig trobar més car).


Frugal amanida de patata i
tomàquet a l'Amrit l'estiu
passat (precaució per la
gastroenteritis que venia
arrossegant des de Mèxic).

En canvi, quin és l'origen del cluster de gorditas d'aquesta ciutat? Un parc proper i la gent que hi passa la tarda del diumenge? Una parada d'autobusos propera? Un facultat o un hospital propers? Vés a saber.

Val a dir que les gorditas, tostadas, sopes, segons quins tacos, etc, gairebé no els tasto, per motius de salut que ja he comentat alguna vegada. En tot cas, llarga vida a les gorditas!

3 comentaris:

ccs ha dit...

...que bo el diccionari del blat de moro!

Allà on jo vaig estar, enlloc de bullir-lo amb calç, el feien macerar amb cendra (que la funció és la mateixa).
Jo que he vist rentar el llençols amb cendra ho veia més o menys normal, però hi va haver alguna persona que no li va fer gràcia això de menjar cuinat amb cendra!

ccs ha dit...

Més coses:
Per aquí -Catalunya, Mallorca- els menjars d'Amèrica central i Nord amèrica no industrialitzat(?) no ocidentalitzat (?),...(?) -Hem de trobar un nom al paquet geogràfic Mèxic Panamà!!- aishh, ja he perdut el fil...

Això: que aquí el menjar més popularitzat a base de blat de les índies és el mexicà: burritos, tacos,... però per mi, amb molta diferència, les pupusas de El Salvador -farcides de formatge o de chicharron,mmm...- són lo millor que he menjat!! I el fenòmen pupuseria ja és això que expliques: infinites paradetes als parcs, parades d'autobus, mercats,...

Geococcyx ha dit...

Per la teva formació ja saps que les cendres vegetals són alcalines i fan un efecte semblant a la calç. El resultat és que es desprèn una closca transparent que té el gra, i resulta més fàcil de moldre i de digerir.

Aquest menjar de burritos és cuina tex-mex, que és un invent dels EUA, basat en la cuina texana (emparentada amb la norteña de Mèxic). Però la cuina mexicana és una altra cosa. No conec la cuina d'Amèrica Central.

Us dec als lectors de Cartes unes fotos d'uns tacos i unes gordas. Un dia d'aquests...