Veient-les venir

(J'aime Montréal - 4)

Gràcies a un blogue quebequès (Blogue à part), he sabut del manifest d'una colla de polítics i acadèmics quebequesos, alguns sobiranistes (Bouchard, Facal), d'altres no.... El document, del 19 d'octubre passat, s'anomena Manifest pour un Québec lucide, i el podeu llegir aquí en pdf.

Què diuen els signants del manifest a qui vulgui escoltar-los? Ras i curt: S'ha acabat el bròquil. O ens espavilem, o americans, xinesos i indis ens prendran la cartera en pocs anys. Com dirien els mexicans: Nos comerán el mandado. Fan un diagnòstic preocupant i proposen algunes mesures per començar a treure rovell a la maquinària. La veritat és que per dir això els han calgut 10 pàgines, bona part d'elles destinades a ensabonar el públic abans de dir-los d'una manera un pèl massa parabòlica o eufemística quina és la medecina que els tocarà prendre.

Com que aquí tots sabem francès o ho fem veure, us deixo uns extractes del manifest:

Per començar, un lema força contundent:
Alors que notre avenir est menacé par le déclin démographique et la concurrence mondiale, le Québec ne peut se permettre d’être la république du statu quo.

Després una mica de sabó, seguit d'un to greu (cofoïsme/anticofoïsme): pujolisme de discurs de Sant Esteve. En estat pur!

- Depuis 50 ans, l’économie du Québec a connu un essor sans précédent...
- Nous avons raison d’être fiers de ce progrès, réalisé grâce à un modèle de société qui, somme toute, a bien fonctionné.
- Cependant, nous ferions une grave erreur en nous satisfaisant de cette performance

El panorama actual o a mig termini que pinten és:

- Els quebequesos treballen menys, es jubilen abans, i s'endeuten més que la resta de nord-americans (no sé si aquí hi compten els mexicans)
- Deute públic: 16% del pressupost dedicat al pagament del deute
- El creixement econòmic s'ha estancat i es reduïrà
- Envelliment i poca capacitat d'atreure immigrans: declivi demogràfic
- Augment de la despesa sanitaria per l'envelliment massiu de la població, i reducció dels ingressos pel fre del creixement econòmic
- Competència industrial asiàtica. Una pregunta emfàtica que tots ens podríem aplicar:
Dans 10, 20 ans, que fabriquerons-nous, nous, Québécois, mieux que les Chinois et les Indiens?
- Rebuig al canvi: Cette espèce de refus global du changement fait mal au Québec parce qu’il risque de le transformer en république du statu quo, en fossile du 20e siècle.
- Declivi econòmic lent però inexorable si no es prenen mesures

La solució, segons ells, passa per:
- Lucidité
- Responsabilité
- Liberté intellectuelle et économique

Les propostes concretes del manifest són:

- Alleugerir el deute públic
- Invertir massivament en educació
- Apujar les tarifes d'Hydro Québec, la gran empresa pública de generació i distribució d'electricitat, actualment a $0.54 (pesos)/kWh o 0.043 EUR/kWh, que és igual al preu subsidiat per al consum bàsic que paguem a Mèxic. Destinar part dels guanys d'Hydro Québec a pagar el deute públic
- Descongelar les taxes de matrícula universitària, congelades de fa deu anys.
- Permetre als estudiants tornar les bèques-crèdit segons els ingressos que tinguin quan es posin a treballar
- Abaixar els impostos directes i augmentar els indirectes
- Flexibilitzar el mercat laboral
- Afavorir el domini d'idiomes entre la població (francès, anglès i un altre). Qüestió mig tabú al Québec: Dans le monde d’aujourd’hui, on ne peut plus accepter que la majorité des jeunes Québécois sortant de nos maisons d’enseignement soient incapables de parler et d’écrire correctement l’anglais. Aquí jo hi afegiria: ja voldria jo que els nostres titulats universitaris (mexicans, catalans) parlessin l'anglès que parlen els estudiants de l'École Polytechnique de Montréal!
- Substituir múltiples programes socials per una política d'asssegurar una renda mínima a tothom: afirmen els signants que és més senzill i barat que mantenir la burocràcia entorn de diversos programes sectorials [aquesta és la teoria de l'impost negatiu, que ja ha practicat... el Peje!].
- Obrir la porta al sector privat en el finançament d'infrastructures
- Acabar amb la desconfiança cap al sector privat

Tant el diagnòstic com les propostes arriben embolicats amb quilos i quilos de cotó fluix, i molt de sabó, veient venir les garrotades d'un sector de l'opinió pública quebequesa. Per qüestions històriques i sociològiques, del Río Bravo al Pol Nord és el Quebec el país on el sector públic i la socialdemocràcia estan més fortament arrelats. Algunes de les propostes trenquen amb el consens quebequès dels darrers, diguem, 45 anys. De moment, la nostra blocaire mont-realesa ja ha qualificat el signants de neoliberals [trobo que no tant], i de parlar com els capellans [trobo que sí].

A Mèxic cada dia algú es planteja als mitjans de comunicació què ha de fer el país per sortir-se'n davant el desafiament econòmic asiàtic, i del canvi mundial que s'està produïnt. Val dir que els polítics mexicans no en fan cas. Ara em pregunto, algú s'està està plantejant seriosament quins són els mals de la societat i de l'economia catalana i cap on hauria d'anar? Què farem millor que els xinesos i els indis d'aquí a 15 anys? I a qui ho vendrem [pregunta molt d'actualitat]?