5 cèntims d'Independència (I): els criolls emprenyats

El virreinat de Nova Espanya comprenia el Mèxic actual, la major part d'Amèrica Central, i un territori d'uns 2 milions de km2, que avui dia pertany als EUA (gràcies a la Doctrina Monroe i al general Antonio López de Santa Anna).

A començaments del segle XIX, aproximadament un 8% del PIB del virreinat se n'anava cap a Espanya i no tornava (us sona?). Aleshores els mexicans no coneixien aquests comptes, però la irritació pels impostos, i l'obligació de comerciar només amb la metròpoli tenia les classes dirigents criolles bastant emprenyades. No cal dir que els indígenes i mestissos que treballaven a les "haciendas" dels peninsulars i dels criolls tenien tants o més motius per estar emprenyats.

Quan Napoleó va envair Espanya (1808) i s'emportà els Borbons a França, el virrei de la Nova Espanya va quedar com un ferrer sense carbó. Les "Juntas Provinciales" espanyoles que s'oposaven als francesos es disputaven l'autoritat sobre la colònia novohispana. Finalment, el virrei no va fer cas de cap d'elles, i va decidir governar la colònia directament en nom del rei, amb el suport d'un sector de criolls. Això a la pràctica representava una autonomia inèdita per al virreinat. Però, amb un cop de mà, uns tres-cents espanyols van deposar el virrei, i posaren els criolls capdavanters a la presó. Això va suposar una decepció important per a les elits mexicanes, i va encetar el camí cap al trencament amb la metròpoli.

continuarà...
---------
*Per llegir:
La independencia de México y América Central. Timothy Anna. Dins "Historia de México", d'autors diversos. Barcelona, Crítica, 2001.
Siglo de caudillos: biografía política de México (1810-1910). Enrique Krauze. Dins l'excel·lent trilogia Biografía del poder (per cert, els millors volums són els altres dos). Barcelona, Tusquets, 1994.