He anat a un cicle de cine a veure la pel·lícula que feien avui. Només sabia que no era mexicana ni americana. Ha resultat ser Las horas del día, un malson inacabable filmat al Baix Llobregat. El millor de la vetllada ha estat el passeig de tornada a casa. I això que plovia.
Per cert, la pel·lícula és del 2003, però en parlar de calers parlaven sempre de pessetes o de quilos. Suposo que el públic devia estar força intrigat quan parlaven de quilos (deixa'm 3 quilos). Et puc pagar mig quilo. No, jo vull un quilo i mig... Els mexicans devian pensar: un quilo d'arròs? un quilo de cigrons? Un quilo de chiles serranos? ¿Qué chingaos es un kilo?
I les pessetes...Cada vegada que sento esmentar les pessetes em poso la mà a la pistola, que diria en Carles Miró. Per cagar-s'hi, el film i les pessetes.
dimarts, de juny 21, 2005
Cine a cegues
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Encara faràs que la bona gent em confongui amb Göring o amb Göbels.
Home, veig que Carles Al Marge segueix deixant el seu rastre pel web. Benvingut!
Crec recordar que era la paraula entranyable, que et provocava el reflex d'agafar la pistola...
Home, no he deixat pas de llegir. Els suïcides també llegim.
Ah, entranyable, entranyable... De vegades és una llàstima no tenir una bona col·lecció de ganivets de cuina a mà.
Publica un comentari a l'entrada