Als anys 50, 60 i 70, un allau humana de milions de persones va arribar al Districte Federal i el seu entorn. Com que hi havia més terreny barat i okupable als afores del DF i a l'estat de Mèxic, la gent es va assentar massivament en aquestes àrees. Un moment donat es va acabar el terreny disponible al fons de la vall, i la gent va començar a instal·lar-se a la falda de les muntanyes que encerclen la Vall de Mèxic, que és una vall tancada, sense un riu per on desguassar.
La primera foto de l'amic EVR és una vista des de la Torre Latinoamericana cap al nord/nord-est, amb el Cerro del Chiquihuite al mig, amb les antenes. La línia negra indica el límit superior de l'urbanització, bàsicament incontrolada.
Les cases a la falda del Chiquihuite són encara del DF (delegación Gustavo A. Madero, ningú sap què vol dir la "A"), i les masses blanquinoses de més enllà diria que ja són de l'Estat de Mèxic. Definitivament, per veure bé el Chiquihuite, mireu això, val la pena.
Detall terminològic: els paracaidistas són la gent que ocupen per sorpresa un terreny normalment públic o parc natural i s'hi fan la barraca, i després la casa. Solen ser grups organitzats, de vegades amb suport local d'algun partit polític. Els paracaidistas fan invasiones de predios. Heus ací una típica notícia de paracaigudisme de la capital.
Detall terminològic: els paracaidistas són la gent que ocupen per sorpresa un terreny normalment públic o parc natural i s'hi fan la barraca, i després la casa. Solen ser grups organitzats, de vegades amb suport local d'algun partit polític. Els paracaidistas fan invasiones de predios. Heus ací una típica notícia de paracaigudisme de la capital.
2 comentaris:
Molt interessant. Quin desastre, no?. El que no entenc es que si el creixement es tant anarquic, perquè la linea que separa la part construida a la que es montanya está tan ben definidida, es com una frontera molt ben delimitada, a qué es degut?.
Ara el tema està més estabilitzat, i creixen més els estats que la capital. De fet, et trobes chilangos treballant a tots els estats, sovint en llocs importants des del punt de vista econòmic, tècnic o científic.
Límits superiors nítids: en alguns llocs he vist parets de 3-4 metres (petites muralles)en el límit superior de la ciutat. Suposo que un moment donat van dir: o posem una tanca i vigilem, o arribaran fins al cim. Ja era una mica tard, per això...
Potser al Chiquihuite també hi ha un mur al límit superior...
Publica un comentari a l'entrada