Acostumat a portar sandàlies (que també en diuen huaraches) i bermudes(*) des de finals de juny fins a mitjan setembre, vaig arribar per primer cop el 2003 a aquesta ciutat. En venir el maig va fer una calor forta, i vaig dir: noi, ha arribat l'estació de les sandàlies i la calça curta. Me'n vaig comprar unes, i a xalar...
La meva sorpresa va ser en descobrir que al cap d'uns dies la calor forta va afluixar i ja no va tornar fins al cap d'un any. És a dir, normalment fa una calor moderada i seca, quan no una fresca moderada i seca. La major part de l'estiu, a l'ombra fa massa frescor per anar amb calçons curts i sandàlies. Això del huarache va ser com una alegria de conill. Va durar una setmana.
Bé, sembla que enguany ja ha arribat la setmana del huarache, i és qüestió d'aprofitar les sensacions d'agost que aquest final de maig i inici de juny ens brinden.
(*) Bermudes ben parides, de roba i tall de pantaló. No em confongueu amb un turista del "Ballermann 6"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada