Un avantatge de viure en aquestes latituds és que de tant en tant un colibrí queda aturat davant la finestra del meu despatx, suspès enlaire, mentre mou les ales a una velocitat astoradora. Jo que em pensava que l'hàbitat natural del colibrí eren els cromos de Vida y color...
La setmana passada van aparèixer tres ocells morts al peu de la finestra (en manca un). Una espècie de pinsans. No sé si es van estavellar contra els vidres de la finestra, o és que van menjar alguna cosa enverinada. No crec que es morissin de calor, perquè no en feia tanta, ni que els matessin a pedrades.
2 comentaris:
Quan la mort de Kennedy, jo ja sentia veus: Oh, Oooh, tan guapo que era... Oooooh. I ara què passarà...Què diu que han estat els russos?
Petita aportació a l'streptease estimulada per la nota "Vida y color". L'única col.lecció que m'he pres mai en serio i que no vaig poder acabar per un, UN, cromo. Ara la tinc sencera perquè una amiga, d'aquelles que guarda tota la seva vida en paper de seda, la va regalar al meu fill. Quina il.lusió que em va fer!
Lola (paraules)
Jo tampoc vaig acabar la col·lecció, però no va ser només per un cromo.
Em penso que després va venir Vida y color II, però no ho sé cert.
M'han explicat que meu oncle capellà flipava amb la família Kennedy. No va viure per conèixer alguns aspectes poc catòlics de la vida privada de JFK...
Publica un comentari a l'entrada