divendres, d’abril 08, 2005

Ja els he trobat!

.
En la meva [antiquada] concepció de la ciutat, el centre de la ciutat és el cor de la ciutat. És l'origen de la ciutat i es la ciutat de tothom. Encara més, és el ventre de la mare ciutat, el líquid amniòtic on l'anima del ciutadà es vol capbussar quan li cal retrobar-se amb ell mateix i amb els seus congèneres. Un passeig per la cantonada del Zurich, la Rambla, el carrer Petritxol, la Plaça del Pi, el carrer Nou de la Rambla, amb aquella multitud multicolor i amb butxaques de gairebé tots els nivells socials, ens recorda que la ciutat és de tots i que volem viure en una ciutat habitable per tots. No sé si m'explico, però ja no ho intentaré més...

Bé, arribats en aquesta ciutat mexicana, que té una ciutat vella més que acceptable, portem prop de vint mesos baixant periòdicament al centre, per passejar, però també cercant el cor humà de la ciutat. I ens hem fixat que la gent del nostre entorn laboral i econòmic hi baixa ben poc, al centre. No te'ls hi trobes gaire.

Jo pensava: on són tota aquesta gent el cap de setmana, o qualsevol dia feiner a la tarda? Fins i tot, a una amiga castellana que viu aqui li van dir, en arribar, que al centre ni acostar-s'hi, que allò era un forat negre, amb mala gent i perillós. Ella els va fer cas, fins que algú li va mostrar tot el que ha pel centre.
Bé, gràcies a uns amics hem conegut un club esportiu força allunyat pel centre, on ara anem sovint (sobretot per amortitzar les quotes!). Bé, doncs ve't aquí on eren els companys de feina, i les classes mitjanes en general. Te'ls trobes a l'entrada, a la piscina, als vestidors... No te'ls trobes mai al centre perquè sempre són al club! Acollonant. Si no pots o no vols tenir una ciutat habitable per a tothom, fes-te soci d'un club esportiu. Si pots!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Segons la tele3, avui (o ahir) el centre era ple de manifestants a favor de l'alcalde de Mèxic (cosa inaudita, gairebé marciana, a Barcelona). és cert?

Geococcyx ha dit...

Efectivament. El Cap de Govern del Districte Federal és molt més que un alcalde. És alhora alcalde i "governador" del Districte Federal, una entitat que reuneix competències estatals i municipals, tot i que les municipals les exerceixen en part les Delegacions del DF.

Aquest polític és candidat in pectore (en el seu pectore) a la Presidencia de la República, i anava el primer a les enquestes.

Ara el Congrés de la Unió ha decidit retirar-li la immunitat (fuero): l'han desaforado per un presumpte desacatament a un tribunal. Amb l'esperança que el condemnin i no pugui presentar-se a les eleccions presidencials. Fa gràcia això, amb una classe política on qui no ha mort son pare ha mort sa mare...

I per això els seus seguidors (i alguns acarreados) protesten. Em penso que ens esperen una primavera i un estiu ben calents en aquest sentit.

Si en Joan Clos es volgués presentar a president de la República, esclataria una segona Setmana Tràgica, però encara El Periódico el seguiria defensant....

Esperem que amb el desafuero no esclati a Mèxic la 2a Revolució Mexicana (faltin 5 anys pel 1r centenari de la primera). Alguns inversors ja han retirat els calers del país. Per si de cas.

Ja ho veurem...